A què coi ens dediquem?

No deixa de ser curiosa, la situació que vivim aquests dies. El govern espanyol, amb la seva insistència d'anar contra tot allò que es fa a Catalunya, i amb la seva estratègia, divendres rere divendres, de dur-ho tot al Constitucional, està aconseguint una cosa extraordinària: i és posar en línia, unir, ajuntar, dos mons que en algun moment semblaven (o a algú li podien semblar) com l'oli i l'aigua. Gràcies a la inoperància de l'Estat en temes com el dels refugiats, i gràcies als recursos al TC contra la llei de pobresa energètica, a Catalunya s'està bastint un front comú social esplèndid. Veure, ahir, el president Puigdemont i l'alcaldessa Ada Colau parlant d'una estratègia conjunta en favor dels refugiats era tot un respir. I la cimera de la tarda pel tema de la pobresa energètica, amb el president i els/les alcaldes/esses de les ciutats més importants de Catalunya (que, no ens n'oblidem, són els qui viuen i coneixen de més a prop aquestes situacions), ens va traslladar a tots una imatge d'unitat, de fermesa, d'un gran valor. A això és al que ens hem de dedicar. A la unitat i a la fermesa. A enganxar, a unir i, quan convingui, a plantar cara, que és el que van fer ahir els alcaldes i les alcaldesses d'aquest país. I això, ja ho he dit al principi, gràcies (és un eufemisme, per si no ho han entès) al govern de Madrid. I deia també al principi que no deixo de pensar que ara vivim una situació ben curiosa perquè, mentre passa tot això, em pregunto a què coi es dediquen alguns? Això ja ens va passar mesos enrere, quan semblava que tot se n'anava enlaire. Alguns partits es van dedicar, i intensament, a pressionar Òmnium, l'ANC i a tothom qui era algú en aquest procés perquè les entitats es definissin a favor dels seus postulats. Marededéu. No hi tornem! Perquè ara tornem a córrer aquest perill. Que alguns partits passin a davant dels seus objectius o el seu futur a davant del del país. L'hem tingut sempre, aquest perill. Però ara es torna a notar. Plana en l'ambient. I no deixa de ser ben estrany, això que mentre les principals formacions polítiques espanyoles ens ajuden a unir-nos, i a fer cimeres, els d'aquí es dediquin a separar-nos. O que tinguin aquesta temptació...