Mas de Barberans

Mas de Barberans m'anirà bé per matisar el que vull dir des de fa temps i no trobava com enfocar. Per a mi, Mas de Barberans es reduïa fins ara a un poble de “per allà baix” del qual només sabia que està equipat amb un termòmetre i un higròmetre perquè els homes del temps sovint en diuen les temperatures i les precipitacions. No és que no hagi freqüentat els pobles de “per allà baix” de Catalunya, però la freqüència tampoc és tanta, i Mas de Barberans no m'ha vingut mai de camí. Ara aquest poble del Montsià ha estat profusament visitat pels periodistes perquè en el transcurs d'un correbou es va produir una escena de violència humana entre uns que defensaven l'espectacle taurí i uns altres que l'abominaven. Els veïns del poble han estat entrevistats. Tots han dit el que han volgut sobre la baralla i els correbous, i en tots m'ha semblat notar el mateix dring, adreçat als periodistes i als consumidors de notícies: “només us recordeu dels d'aquí baix quan generem fets luctuosos”.

L'altre dia parlava amb el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri i em deia que té fet un mapa dels llocs d'on els espectadors li envien fotografies per il·lustrar la informació que ofereix en els telenotícies. Els llocs d'“allà baix” són els que n'hi envien menys. N'hi ha d'altres, de més avall o més amunt, que també en serveixen poques, i tots coincideixen amb els que són tractats de manera menys afable o són directament ignorats no pels homes del temps, que procuren tenir-los tots en compte i que són els únics per als quals el concepte de Països Catalans sembla un fet real, sinó per la resta de seccions de les notícies o de tota la programació televisiva. Hi ha una Catalunya visible, que acostuma a coincidir amb la Catalunya Vella, o sigui del Llobregat cap amunt amb el Pirineu com a preferència, i hi ha una Catalunya que també treballa i plora i riu i té ajuntament i casal d'avis i unes fàbriques i uns horts i un paisatge amable o feréstec, i que no obstant sembla que no existeixi, si no hi passa una desgràcia. En contrapartida, aquesta Catalunya opaca abandona els seus mitjans comunicatius o no hi col·labora. Tothom vol sortir a la televisió. Pot fer riure, però ja hem quedat que vivim en l'època de la imatge. I hi vol sortir amb el vestit de dol però també amb el de festa i el de cada dia. Que aquests llocs no generen notícies? Les notícies es troben, i als llocs s'hi va.

Alguns diuen que els d'“allà baix” exageren, que es queixen per vici, que acusen la llagrimeta per fer-se sentir i rebre favors públics. Els agafo la paraula: que no sigui que mantenen els correbous, origen de tants conflictes i discussions, per un gest desesperat i fatalista d'anar a la seva i també per no passar desapercebuts.