A l'ANC hi som per sumar i treballar junts
La força de l'Assemblea rau en la seva gent i en la garantia de transversalitat i independència dels partits.
L'Assemblea és i ha de seguir sent transversal. Un lloc de trobada de persones amb pensaments i ideologies plurals i també de tradicions i realitats socials diverses, que coincidim en la voluntat d'independència del nostre país. Tots junts construint un camí comú cap a la República Catalana, amb respecte per les diferències i les sensibilitats dels altres. L'existència d'un sol grup organitzat trenca aquestes dinàmiques i provoca l'enfrontament. Per això els socis van votar clarament en la darrera assemblea general celebrada a Manresa que a les eleccions només hi podien concórrer persones a títol individual, sense fer ni llistes ni equips.
L'únic equip que fa forta l'ANC és el del conjunt del seus socis i particularment el del seu Secretariat Nacional escollit pels socis. És un error convertir les properes eleccions al secretariat de l'ANC en un espai de confrontació personal. Els equips i les candidatures encobertes divideixen i no són transversals. Cal la unió de tots i totes per treballar plegats. Som incòmodes al poder i potser a algú ja els hi va bé veure'ns dividits i enfrontats. A l'Estat Espanyol el primer.
Transversal no vol dir neutral. No vol dir espectador. Cal recolzar, defensar i pressionar quan cal als nostres partits i institucions. Són els nostres companys de viatge, però tenim funcions diferents. Ells són qui han de governar i nosaltres som societat civil. No ens barregem.
Tenim força per que només obeïm a Assemblea. No rebem ajudes, ni subvencions, ni crèdits per tenir les mans lliures per actuar. La independència d'acció és bàsica, però això incomoda a molts. No hem vingut per ser còmodes amb el poder, sinó per ser necessaris i determinants en què el procés avanci. No podem permetre que en controlin. I el treball que aquest darrer any l'ANC ha fet seguint el full de ruta aprovat a Lleida ha estat clau per seguir avançant. I en aquests moments podem afirmar que vam tenir una majoria al Parlament i posteriorment govern, gràcies a l'actuació de l'ANC.
Per això fa tan mal a la vista, veure com gent de l'actual secretariat han passat a la política (un cop deixes de ser secretari tothom pot fer el que vol). I també com gent de partits vol col·locarse al secretariat.
L'Assemblea no és el Secretariat Nacional ni els seus càrrecs orgànics. L'Assemblea és la seva gent, les seves territorials, sectorials o exteriors. Per això hem estat més forts quan el soci ha estat consultat, com per exemple el passat 4 de juliol sobre el paper de l'ANC a les eleccions plebiscitàries. I només amb una ANC més participativa i més forta podrem seguir pressionant als partits quan calgui. I ben segur que caldrà. Les línies d'actuació, quan són treballades, debatudes i decidides des de la base, són millors. Un exemple que vaig viure en primera persona, va ser el debat i les esmenes al Full de Ruta.
És evident que el Full de Ruta debatut, esmenat i votat a Manresa és molt millor i serà millor assumit que si hagués estat aprovat només pel secretariat.
La majoria dels que ens presentem a les eleccions per accedir al secretariat no som gent mediàtica ni ningú ens ha convidat a signar cap article ni a aparèixer en cap llista. Som gent que fa temps que estem a l'Assemblea, venim de fer parades, organitzar actes i alguns de treballar aquest darrer any al Secretariat Nacional. Som com la resta de socis. Posem el nostre temps, el nostre cap i el nostre cor al servei del projecte. Amb encerts i errors. Buscant complicitats amb tothom, mirem el que ens uneix i no el que ens separa. Tal i com ho fa la gent de l'Assemblea. Hi som per treballar plegats i per sumar amb tothom qui estigui a l'Assemblea. La unitat és la nostra gran força. No la malbaratem en unes eleccions.