Vuits i nous
Bisbes i papes al Maestrat
“El bisbat de Tortosa és important per a la comarca
Un senyor em diu amb aire de satisfacció: “Aquí, al Maestrat, la pertinença al bisbat de Tortosa ens fa catalans.” Miro a dreta i esquerra amb un punt d'alarma. Li dic: “Vol fer el favor de callar? Segons qui el senti donarà l'alarma a Roma i us passarà com als habitants de la Franja d'Aragó, que un dia es van llevar essent del bisbat de Barbastre-Monsó perquè la dependència mil·lenària amb el de Lleida els feia també catalans.” Roma és lenta en tot menys quan es tracta d'alterar els límits bisbals de Catalunya. Amb una pintada en una tàpia de Fraga que reclamava la creació d'un bisbat nou en substitució del de Lleida un papa recent en va tenir prou per procedir. L'amic Manuel Milián Mestre, que és de la veïna comarca dels Ports, m'havia parlat de la importància vital de la subordinació a la mitra tortosina. Els joves que volien seguir estudis eren enviats de manera natural a les escoles de Tortosa, quan no directament al seminari. D'allí a Barcelona el camí també es recorria amb naturalitat. De fet molts cardenals de Barcelona han
vetllat armes prèvies a la seu de Tortosa, alguns procedents de València. O al revés: Ximo Puig, actual president de la Generalitat valenciana, és de Morella. Bisbat de Tortosa. L'entesa amb
el seu homòleg Puigdemont és un fet que tots celebrem. Si Tortosa no els fa catalans, els fa amics de Catalunya.
El mateix senyor i després tothom qui em trobo en la meva sortida de dos dies pel Maestrat també em diuen que són consumidors de TV3 perquè és “la millor i més fiable”. Hi insisteixo: “Volen fer el favor de callar?” Els adversaris de Ximo Puig poden exigir el tancament del repetidor com el bisbe Cañizares de València pot dictar una croada contra el Maestrat.
A banda de Roma i Avinyó, només hi ha hagut una altra seu papal: Peníscola. M'hi persono. Els habitants presumeixen de les pel·lícules que s'hi han filmat: dues de Berlanga, El Cid, Joc de trons... A l'època del Cid la fortalesa de Peníscola no existia, però a Hollywood, com a molta gent, no li ve d'un segle ni de cinc. La pel·lícula, amb la tècnica dels anys seixanta, que és quan es va fer, no seria possible ni amb un criteri lax de l'arquitectura perquè la platja de la batalla final és plena de pisos. Amb la tècnica d'ara, sí: a Joc de trons eliminen digitalment els pisos com canvien la dreta i l'esquerra de la catedral de Girona. Ara que es pot s'haurien d'inventar unes ulleres que restituïssin els paisatges originals.
Entre aquestes parets granítiques el cismàtic papa Luna va passar els últims anys, oblidat de tothom i havent-se de vendre els llibres per sobreviure. ¿I si després de mantenir-se tossut en els seus tretze Benet XIII hagués vençut i ara Peníscola fos Sant Pere de Roma i el Maestrat el seu Vaticà?
