Summa Kaòtica

Ventura Ametller va publicar ara fa trenta anys Summa Kaòtica, una novel·la d'entrada i navegació difícils que alguns consideren “una obra de culte”. Mataró, ciutat on va viure, ha organitzat un cicle de conferències i actuacions per celebrar l'efemèride. L'escrit de Jaume C. Pons Alorda imprès al programa d'actes em servirà per situar l'autor i l'obra: “Ventura Clavaguera Clavaguera, conegut com a Ventura Ametller (Pals, 1933-Mataró, 2008), fou un personatge absolutament polifacètic allunyat de les etiquetes de l'època perquè les va superar totes sense saber-ho. Treballà com a veterinari en un escorxador, però en realitat era un apassionat visceral per la cultura, cosa que li va permetre acostar-se a algunes de les figures fonamentals de la seva època com Josep Pla, amic de l'ànima, o Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim de Ventura Ametller. Va conrear quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris, com la poesia, la narrativa, l'assaig i la novel·la, sempre amb la capacitat de sorprendre, cosa que el convertí en un autor inclassificable d'impossible accés a les editorials de l'època i als sistemes literaris del moment. Així va acabar convertit en un outsider, una figura en contra de tot, un escriptor ocult i furtiu però absolutament impressionant...”

Vaig assistir al primer acte programat. Lluís Racionero, que no havia acabat de llegir Summa Kaòtica quan la va venir a presentar fa trenta anys, no ho ha fet en aquest temps ni sembla que la recordi. Miquel de Palol es limita a repetir que en un “país normal” Ventura Ametller seria un autor llegit i estudiat. Jo no sé si hi ha “països normals” però en cas d'existir els conferenciants, ni que vagin a una ciutat subalterna, se cenyeixen a l'enunciat, i l'enunciat era “la significació de Summa Kaòtica en el panorama literari català”. L'escriptor Adrià Pujol va fer un intent d'explicar la “significació”, també pel que fa a la simbologia i l'esoterisme que l'obra conté, però l'acte, que havia començat tard com és “normal” al país, en aquell moment es va donar per acabat perquè al local on érem tancaven. Vaig patir per la família de l'autor, que està molt il·lusionada. Bé, queden més conferències. Una, demà, promet “aportar claus per facilitar la comprensió de la novel·la”. També tinc les esperances dipositades en una altra on intervindran estudiosos i amics de l'autor. L'exconseller Antoni Subirà, que va ser un dels seus amics, era a l'acte de l'altre dia. En el temps que vam haver d'esperar perquè comencés em va fer una aproximació a la personalitat irònica, divertida i sàvia de Ventura Ametller i em va donar unes claus de lectura que van fer que me n'anés a casa amb la sensació de no haver perdut el temps del tot.