Vuits i nous
La vaca que riu
“Són, “els bons de la CUP”, diferents dels “sectaris i maquiavèl·lics”?
Sí, sí, Rajoy fa molt riure perquè llegeix el Marca i fa els mítings a unes vaques o enmig d'un camp de carxofes, però fa sis mesos que governa sense haver de retre comptes a l'oposició i amb els pressupostos aprovats. Digues-li babau. “I manarà quatre anys més”, m'expressa un amic fatalista que aprofita per doldre's de la “ingenuïtat recalcitrant de l'esquerra”. L'esquerra que riu de Rajoy, i la vaca de Rajoy que riurà l'última.
I mentrestant, aquí... Aquí, els que han abandonat la direcció de la CUP diuen que ho han fet perquè han observat en els seus companys unes actituds “sectàries i maquiavèl·liques”. Si ens ho haguessin preguntat, ja els haurien pogut dir que eren sectaris. Quin partit, de totes maneres, no és sectari? No és una de les seves condicions? Pel que fa a “maquiavèl·lic”... Ja és sorprenent que uns seguidors de Gramsci blasmin Maquiavel, estudiat per l'inventor de l'hegemonia. I encara que no fossin seguidors de Gramsci: no és el maquiavel·lisme un ingredient natural de la política? Maquiavel no es va inventar res sinó que va prendre apunts del natural a base d'observar el Príncep, i el Príncep era un polític. Diuen que es va emmirallar en Ferran. El de Catalunya. El casat amb Isabel la Catòlica. Els catalans som els últims amb dret a ser desconsiderats amb Maquiavel. Al contrari: el que ens cal és més maquiavel·lisme, com més maquiavel·lisme millor, i no el ram de lliris que duem tot el dia a la mà.
Els enretirats de la CUP es veu que eren els “independentistes” de la formació. Que no ho eren “totes i tots”? Hi ha unionistes a la CUP? Ja ens ho semblava, però no per això deixa de sorprendre l'explicitació. Els independentistes propers a CDC o a ERC han quedat aclaparats amb la dimissió: “se n'han anat els bons”. Dispensin: amb “els bons” dintre de la CUP, Artur Mas va haver de plegar, els pressupostos governamentals no van ser aprovats i ens trobem amb “el procés” encallat per molt temps. La “ingenuïtat recalcitrant” no és només d'esquerres sinó que és general, amic fatalista.
El mecagoencony del president Puigdemont, consistent a sotmetre's a una qüestió de confiança al setembre després que la CUP li tombés els pressupostos, perseguia, entre altres coses, esperar i veure si la CUP s'escindia o debilitava. Ja la tenim dividida, però pel cantó inconvenient. D'aquí al setembre encara pot passar que “els bons” ocupin la directiva. Però “els bons”, faran fins llavors menys positures que els “sectaris i maquiavèl·lics”? O, com sempre i com quan eren dins, ens faran patir fins l'últim moment per acabar dient que no a Puigdemont perquè l'“antisistema” és més potent i “les bases” són rebeques? Jo, que sóc encara més fatalista i veig com riu la vaca de Rajoy, tinc un humor funest.
