A la tres
No és art, és política
“Judicialitzar els conflictes els enverina. I Sixena n'és una mostra més
El principal error del conflicte que hi ha amb les obres d'art de Sixena no és si ara el govern fa ben fet o no tornant 56 de les 97 peces que un jutjat d'Osca ha ordenat tornar. El principal error del conflicte de Sixena és haver-lo deixat podrir fins aquí, haver deixat convertir en un conflicte judicial un tema que no és ni artístic, és polític. Que el govern aragonès reclami per via judicial les obres d'art que es troben al MNAC i al Museu de Lleida, i que, en canvi, no reclami les que hi ha ni al Museu del Prado ni al Museu de Santa Cruz de Toledo, ni en d'altres equipaments culturals espanyols, ja pràcticament ho diu tot. Jo no sé quantes gestions polítiques s'han fet des del govern d'Aragó, ni quantes se n'han fet des del govern català, però l'embolic que ara hi ha organitzat és francament lamentable. La incapacitat de la classe política d'arribar a acords, insisteixo, és lamentable. Sobretot quan en aquest cas hi
havia un marge de maniobra molt
ampli, vist el valor d'algunes peces que es conserven al magatzem del MNAC, que és tan poc que no estan ni exposades. Que a Aragó optessin per la via
judicial, i haver estat incapaços, uns i altres, de resoldre-ho mentrestant, ara no porta enlloc més que a l'enrocament. I a endarrerir les coses a
còpia de recursos i més recursos. El Parlament català ja es va pronunciar en contra del retorn de les obres (sense cap vot en contra, recordo), i el conseller Vila, després d'una actitud inicialment erràtica o dubitativa (no sabria quin adjectiu posar-hi), ha passat d'un principi d'acord amb el govern d'Aragó
a fer l'única cosa que a hores d'ara pot fer: entregar les de poc valor i posar excuses i més excuses al retorn de la resta, desobeint sentències a còpia de posar bastons a les rodes. Jo no sé què s'havia
de fer, però aquest és un conflicte que
fa anys que dura i no em trauran la
sensació que els consellers de Cultura s'han anat passant la pilota l'un a l'altre sense resoldre'l. I ara que el PP ja no hi governa i hi havia una oportunitat per capgirar les relacions amb Aragó, tot se n'ha anat en orris. Judicialitzar els conflictes els enverina i els torna gairebé
irresolubles. I ara el marge de maniobra ja no és estret sinó nul. El govern aragonès ho ha volgut així. La ironia és que aquí la desobediència ens arribi a través d'unes obres d'art i del sempre pactista Santi Vila.
