Ombres d'estiu
Darrere cada nom, una història
“‘Trieste', de Dasa Drndic, és un relat de la Història del segle XX, amb els crims, els dolors i les ferides que encara perduren i supuren
No he començat l'Ulisses perquè, encara que me'l vaig endur, durant el viatge de tornada de Wroclaw he continuat llegint Trieste, un llibre que em va recomanar el periodista Bru Rovira un dia que ens vam trobar a Girona i que em va explicar que retornaria cap a aquelles zones convulses del sud-est d'Europa on, a finals del segle XX, hi va ser per cobrir-hi la guerra dels Balcans. No gaire lluny hi ha Trieste, a prop de la frontera amb Eslovènia. En tot cas, no és el Trieste que Claudio Magris va coescriure amb Angelo Ara per fer memòria de la història de la seva ciutat; sinó el llibre d'una escriptora croata, Dasa Drndic, que, en les fronteres incertes entre la realitat i la ficció, assaja novament relacionar una història concreta amb la història dels jueus víctimes del genocidi nazi, però també amb la d'aquells que van perpetrar-lo, van col·laborar-hi, van consentir-lo i van fer com si no en sabessin res. I encara més. M'ho va dir Bru Rovira: “Hi trobaràs un relat de la Història del segle XX.” És cer que li he trobat, amb els crims, els dolors i les ferides que encara perduren i supuren.
Tanmateix, Trieste no és el títol original d'aquesta novel·la, sinó el de la seva edició en castellà (Automàtica Editorial, 2105) amb una traducció de Simona Skrabeck. En el pròleg, la traductora explica que el títol original de l'edició en croat és una paraula alemanya, Sonnenschein, que en castellà equival a Un rayo de sol. Skrabeck argumenta que s'ha volgut evitar l'associació amb una cançó que atribueix a Fórmula V.
A banda que jo crec que la cançó és de Los Diablos, la decisió m'ha estranyat. Però no importa. És pertinent que el títol correspongui al d'una ciutat en un suburbi de la qual hi havia una arrossera que, l'abril de 1944, va convertir-se en un camp de concentració. Un dels llocs on, entre 1943 i 1945, van ser assassinats prop de 9.000 jueus italians. Ocupant 72 pàgines del llibre, hi ha anotats tots els seus noms. Me'ls he llegit tots, un per un, mentre pensava que el títol podria ser la frase que els precedeix i que, repetint-se al llarg del llibre, encapçala aquesta ombra.