Desafiament? Cap

Si alguna cosa va quedar clara ahir al ple del Parlament va ser aquesta: si el Tribunal Constitucional es reuneix un bon dia, amb un ple format per membres caducats i amb baixes per cobrir, i decideix carregar-se un Estatut que prèviament havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats espanyol, pel Senat, i que ha estat aprovat també en referèndum pel poble de Catalunya, d'això se'n diu democràcia. I si el ple del Parlament de Catalunya, complint escrupolosament el seu reglament, decideix incloure en l'ordre del dia un punt per poder parlar de les conclusions de la comissió constituent, això, això tan i tan greu, és un acte del tot antidemocràtic. I que segons els líders del PP, Xavier García, i Ciutadans, Inés Arrimadas (que ahir semblava que competien a veure qui la deia més grossa), es mereixen tots els càstigs divins. “Esto no les va a salir gratis”, va advertir el sheriff Albiol, mentre Arrimadas disparava al pianista advertint Forcadell que estava cometent no sé quantes il·legalitats. Iceta, amb el seu habitual somriure, feia allò fàcil que fa que és dir i repetir que estem “més a prop del conflicte” i, lamentablement, el revolucionari Coscubiela va fer el paper de la trista figura advertint tothom que això de la independència “no és bufar i fer ampolles”. Com si no ho sabéssim, senyor Coscubiela, que ahir ens vas tornar a deixar clar que CSQP és a Podemos allò que el PSC és al PSOE. Per estalviar-li una certa vergonya aliena, jo ara aquí no li repetiré allò de la “cagarel·la” que ja li va dir Jordi Turull. Tot plegat ho va resumir molt bé la diputada Gabriela Serra amb allò de “tota desobediència és unilateral” perquè si no, és clar, no seria desobediència. A Madrid avui tots els diaris interpretaran que el Parlament ha fet un acte de desobediència, un desafiament i no sé quantes coses més. I ara el Constitucional i el Consell de Ministres s'aniran passant la pilota l'un a l'altre durant uns quants dies perquè en el fons no saben ben bé què fer més enllà d'amenaçar-nos i tornar-nos a amenaçar, que és el que ja fan des de fa anys. Cansen, senyors. I sàpiguen que ahir, ni desafiament ni desobediència ni res de res. En tot cas, obediència al 27-S i un pas més cap a la independència.