Ombres d'estiu
La Història clavada al cos
“El 1977, quan ella tenia 32 anys, aquesta dona va conèixer el seu pare, un SS que va jubilar-se com a pastisser
Rentava els plats a casa i, amb la finestra de la cuina oberta, em va arribar una cèlebre cançó d'Abba Mamma mia, propagada per la disco mòbil que, a l'estiu, cada dijous posa música en un ball que es fa al poble on sóc. Aleshores em vaig adonar que, encara que hagi començat a llegir l'Ulisses, no em puc desfer del Trieste, de l'escriptora croata Dasa Drndic, i, per tant, de la veu narrativa que, revelada a partir d'un moment del relat, correspon a un home que va ignorar durant molts anys que era fill d'un criminal nazi i que se sent part d'un nosaltres que, arrossegant un sac ple de pecats dels avantpassats, du la Història clavada al cos: “En els nostres propis ossos la Història actua com un dolor reumàtic, no hi ha moltes medecines que puguin calmar-lo. Nosaltres duem la Història a la sang. La Història flueix per aquesta sang nostra, silenciosa i destructiva, però per fora no es veu res. El passat ens devora des de dins i destrueix els fràgils murs d'immunitat que ens havíem construït.”
Aquest narrador correspon a un personatge possiblement imaginari que, reflectint la recerca de l'escriptora, recull la veu de diversos testimonis reals que duen la Història clavada al cos. En sentir Mamma mia vaig recordar la d'una dona sueca que explica que la seva mare, la noruega Synni Lyngstad, va enamorar-se d'un tinent de les SS, Alfred Hasse, durant l'ocupació de Noruega, on moltes dones també van participar en el projecte Lebensborn per procrear nens nazis.
Ella va néixer l'any 1945 i, acabada la guerra, la seva mare i l'àvia van dur-la amb elles a una petita ciutat de Suècia, que va acceptar acollir nens noruecs que, com ella, eren “nens mig alemanys, nens traïdors que avui dia tenen uns 70 anys i són ciutadans suecs”. El 1977, quan ella tenia 32 anys, aquesta dona va conèixer el seu pare, un SS que va jubilar-se com a pastisser. Creu que no va ser un criminal de guerra perquè no van dur-lo davant de cap tribunal. Però, ho fa present Trieste, molts criminals nazis no van ser jutjats. En tot cas, aquesta dona és Anni-Frid Lyngstad. Era una de les cantants del grup ABBA. La morena.