Full de ruta
Compte enrere
Espanya no deixarà altra opció als catalans que sortir a defensar la legitimitat democràtica del seu vot
Ja falta menys. Fa anys que sentim parlar del xoc de trens i el compte enrere s'esgota. Dimecres passat, el Parlament va debatre i va votar i l'Estat espanyol –es digui Tribunal Constitucional, es digui govern, es diguin partits polítics– no vol que al Parlament es debati, i encara menys que es voti, com tampoc vol que els ciutadans catalans puguin votar allò que durant l'últim segle han votat, per exemple, escocesos, eslovens, quebequesos, islandesos, noruecs i d'altres. Fa dies que mirem de desxifrar quin serà el punt de la ruptura, de la desobediència, però el fet és que, a partir d'ara, cada línia del famós full de ruta és un desafiament al pensament únic, que és la indivisible unitat d'Espanya.
Aquesta Espanya no es va sentir mai interpel·lada pel catalanisme que buscava un encaix, no s'ha donat per assabentada del sobiranisme majoritari que reclama el dret a decidir i simplement es fa el longuis davant unes eleccions democràtiques que han investit un Parlament amb majoria absoluta independentista. El pensament únic no admet debat polític; s'imposa i prou. Per això Mas, Ortega, Rigau i Homs estan acusats pel 9-N, i per això els següents a la llista són Forcadell, Puigdemont i, si fa falta, la Moreneta. Contra el debat i les votacions democràtiques, la repressió. Aquí apunten i allà disparen.
El cas és que som molt pesats amb això de la democràcia. Resulta que els ciutadans van votar un full de ruta i ara el Parlament i el govern l'estan seguint. El govern espanyol, en canvi, s'entesta a ignorar aquesta seqüència democràtica i, primer, demanava l'anul·lació de tot pensament o declaració subversiva; després, va passar a demanar un càstig a la insolència de tramitar-los, debatre'ls i votar-los; i ara ja exigeix que es prohibeixi escriure'ls sota amenaça de fiscalia i Codi Penal. Com que la separació de poders està consagrada en la Constitució, el TC obeirà i prohibirà. I la fiscalia actuarà. I l'Estat consumarà la trencadissa sense marxa enrere. I als ciutadans no els quedarà altra opció que sortir a defensar el seu vot i la seva dignitat.
