Sobreviure

La virtut cabdal del descans és la facilitat que un disposa de temps sense cap altra finalitat que la d'esgotar-lo. Aquests dies en què les festes i els compromisos socials han esdevingut una mena d'atracció de fira en què els àpats es mantenien i els convidats anaven canviant de cadira. En aquest descans esgotador s'han mantingut insubornables alguna que altra notícia internacional, algun que altre personatge i, finalment, un drama incontestable: l'èxode sirià d'unes proporcions fora de mida: al Libà hi havia gairebé mig milió de desplaçats provinents de Síria. Entre tota aquesta gent, trobaria algú que em cridaria l'atenció o només trobaria mares i nens en actituds deixades i cercant una certa misericòrdia; perquè a Occident estem saturats d'imatges de vaixells plens de refugiats a la deriva pel Mediterrani. Aleshores és quan he trobat la figura antiga i meditativa de Ziryab, un matemàtic persa (sirià) nascut el 789 i mort el 857, un personatge que encerclava les virtuts d'un esclau rehabilitat. Aquest home natural de Síria va ser poeta, músic, cantant, especialista cosmètic, astrònom, botànic, geògraf, innovador de tendències i, com ja he apuntat, esclau rehabilitat. Ziryab té dues innovacions que es mantenen fins al dia d'avui: ell va introduir la composició d'un àpat qualsevol: sopa, plat principal i postres o amb les variacions pertinents, s'ha mantingut al llarg i ample de la geografia i el temps. Una altra tendència seva va resultar en la substitució de l'ús del metall per a les copes de cristall. Un altre del seus encerts va ser la de descobrir el valor nutritiu dels espàrrecs. També se'l va conèixer com a músic, però més a través de la seva llarga família que recordà a la de J.S. Bach; en la forma que els va utilitzar, per propagar les seves versions musicals, mentre difonien altres aspectes de les seves tasques innovadores i la llarga llista de canvis en la societat, com per exemple que els homes portessin el cabell curt i la barba retallada i neta. Va promoure els canvis de roba pel que fa a gruix i colors respecte a l'època de l'any. Elaborà i comercialitzà una pasta dentífrica d'un gust dolç que contenia mentol igual que les d'avui dia, dedicant-se a promoure un nivell d'higiene molt avançat per a la seva gent i el temps que li toca compartir. Ah, i va descobrir un desodorant masculí. En total, una vida molt ben aprofitada que no puc evitar d'esmentar, quan el seu poble avançat als esdeveniments mundials esdevé un reguitzell de refugiats a bord d'un vaixell a la deriva.

Evidentment que no hi ha res de nou en el drama d'una nació sotmesa als capricis de l'altra, però la dicotomia mesopotàmica sembla un acudit barat quan ens adonem del valor de les seves civilitzacions i l'honestedat d'un crit de supervivència queda aclaparat per unes musiquetes nadalenques i unes bombetes de colors.

No tinc cap discurs redemptor ni cap explicació per donar als nens que observo baixant dels vaixells; són vides que pengen d'un fil i la serietat de les organitzacions d'ajuda humanitària em produeixen una malenconia suprema que es mescla amb la sensació que tot és massa gran i que no hi haurà recursos per millorar l'entorn de tots els desplaçats i que no trobaré una creativitat com la de Ziryab; perquè el procés de desnaturalització fa dècades que ha començat i “ells” ja són ciutadans de tercera categoria. A nosaltres ja ens està bé aquesta divisió, la seva precarietat reafirma la nostra competència per sobreviure i creure que la nostra manera de ser civilitzats era millor en el fons i més ben orientada per sobreviure.