Keep calm
L'odi
Alguns polítics aviat hauran de començar a disfressar-se de Batman
L'Enric Millo va fer l'altre dia un numeret impressionant davant la premsa estripant el dossier aquest que la Generalitat ha preparat per commocionar l'opinió pública internacional amb el tracte que Espanya dóna a Catalunya. Hem arribat a un punt de demagògia tan sensacional que alguns polítics aviat hauran de començar a disfressar-se de Batman, com l'Ada Colau, per semblar una mica menys petits i menys ridículs. Com tants polítics unionistes quan es volen fer notar, Millo va utilitzar el castellà, que és la llengua que la gent important d'aquest país parlaria en públic si pogués servir-se de l'exèrcit i la policia. Val a dir que el dossier és suau. Parla de l'“extinta” Corona d'Aragó com si el tractat d'Utrecht no s'hagués tancat en fals i com si el nostre estat hagués desaparegut sense violència, gairebé a través d'un referèndum. El dossier tampoc no remarca el cinisme d'un gobierno que ofereix la ciutadania als hereus dels jueus sefardites expulsats al segle XV, mentre nega els drets històrics al poble català i encara titlla de nazis aquells que els reivindiquen. Un altre tema que oblida és la vaga de fam que un mallorquí va fer l'any passat per defensar la nostra llengua dels atacs del PP, cosa més pròpia de la Xina que d'Europa.
No calen dossiers per veure que, en l'àmbit polític, els catalans vivim sotmesos a una angoixa existencial perpètua, des de fa generacions. No cal gaire empatia per adonar-se que la por del fracàs i la sensació de no fer mai prou, provocada per la fortíssima inversió que hem de fer en temps, diners i explicacions, per protegir el nostre país, ens persegueix amb una intensitat incalculable en termes econòmics i socials. Millo confon interessadament l'amor maldestre amb l'odi, però que es prepari. Perquè, gràcies a teatres com el seu, a mesura que la nació catalana es vagi despertant, molts espanyols se sentiran com si un delinqüent els hagués ocupat el menjador de casa. Així puja Ciutadans, alimentant-se de la manca de categoria dels qui haurien d'haver defensat la unitat d'Espanya.
