Amb sense

La meva mare ho deia sovint, com ho fan tants catalanoparlants, i a mi moltes vegades em surt: “amb sense” per dir simplement “sense”. “Amb sense abric”, “amb sense sal”, “un matí amb sense sol”. Primer em pensava que era un penediment: vas per dir que vols l'aigua “amb gas”, que és com t'agrada, i quan recordes que els altres la volen sense o que no et convé et corregeixes precipitadament i et surt “amb sense”. La meva àvia tenia un altre nét de nom Ramon. De vegades, quan s'atabalava, em cridava dient-me Ramanuel. Com que sonava Remanuel semblava que n'hi hagués més, de mi. A ell li deia Marramon i feia un altre efecte, com si digués un cognom. L'alcalde de Barcelona Joan Clos va ser el gran usuari de l'“amb sense”. Sempre n'introduïa un o més d'un als seus discursos. “Farem la reforma del Raval amb sense aturador.” Un dia algú li va fer notar l'anomalia i ell, tot sorprès, va respondre que a Parets del Vallès, que és el seu poble, sempre s'havia dit així. A Parets i a molts altres llocs, i no sembla que sigui un penediment sinó un costum que els especialistes de la llengua haurien d'estudiar. Els anglesos diuen without, que és el mateix. Podrien començar la investigació per aquí. O podríem ajuntar igualment les dues preposicions i crear-ne una de nova, ambsense, com alguns defensen sintetitzar “és clar” en “esclar” després d'haver conquerit el “sisplau”.

Anem a la política, que ara és el que motiva i engresca. Vam començar amb la llista del president, vam seguir amb la llista amb el president i ara ens trobem amb la llista sense el president ni cap polític. Em refereixo, ja ho han entès, a la llista que ha de fer triomfar la independència el 27 de setembre. Per què no en diem la llista “amb sense” o “ambsense” el president i els polítics? Com que en cap lloc del món es fan llistes polítiques sense polítics perquè és una contradicció, com que pel sol fet de situar-te en una llista política ja et fas polític per molt que siguis de la famosa “societat civil” i com que tant si es vol com si no es vol els polítics “professionals” sempre tindran un ascendent en l'elaboració d'aquestes llistes que no els volen, jo penso que anomenar “amb sense polítics” una llista sense polítics dóna a aquesta llista un matís nou, un matís de ser-hi i no ser-hi, d'amb gas i amb sense gas.

Després hi ha les llistes contra el president. O contra el president i els polítics i els civils favorables a la independència. “Contra” o “en contra de”, que tampoc estalvien preposicions, però plenes de professionals de la cosa.