Dignitat

El periodista i amic Saül Gordillo, que es va formar en aquest diari, ho té molt estudiat i té raó. Sense internet i els seus derivats la política catalana, espanyola i mundial seria diferent. Si els inquiets i nerviosos telèfons mòbils no haguessin actuat després dels atemptats de l'estació d'Atocha hauríem tingut Rajoy uns anys abans. Vam tenir Zapatero, que no va ser cap joia però que no es va aproximar al calvari que des de fa quatre anys ens fa guitza. El moviment independentista té molt a veure amb Twitter. Sense aquest giny meravellós, per molt que molts el critiquin, una manifestació com la de divendres a la Meridiana no es fa. O té menys concurrència i organització. Twitter i altres derivats van portar gent a la concentració des del dia que es va anunciar fins al moment d'anar-hi. Veient les primeres imatges que Twitter n'oferia, els més indolents i els més refractaris als moviments de masses havien de sortir per força de casa i afegir-s'hi. Twitter i els missatges de WhatsApp van neutralitzar i anihilar tots els diaris de paper o electrònics d'aquí o de Madrid i totes les ràdios i les televisions amb el mateix origen que s'han dedicat a insultar-nos, masegar-nos, dir-nos el nom del porc i afirmar que les nostres aspiracions i mobilitzacions no són espontànies sinó dirigides per un kàiser. Dit això, hi afegeixo que no tot és Twitter i que sense l'agent necessari dels mitjans de comunicació normals que ens insulten o són simplement desmenjats tampoc la gent hauria sortit al carrer com ho va fer. La manifestació va ser un acte de dignitat. Un “ja n'hi ha prou” dirigit al govern espanyol i als partits, també domèstics, que ens menyspreen i al ruixat que rebem cada cop que engeguem la ràdio o ens arriben els ecos despectius d'un diari que potser no hem llegit mai. Un acte electoral? Repeteixo: de dignitat. I contra la por.

Una contradicció afecta els partits catalans que opten pel federalisme o el diàleg assenyat. Per fer el federalisme o la conversa possibles els cal que les manifestacions siguin nodrides i que les candidatures independentistes facin un resultat espaterrant en les eleccions. Si no, Espanya entendrà que no hi ha “problema catalán” i no voldrà ni sentir parlar de terceres vies i altres artefactes.

I jo, de casament mentre la manifestació es descabdellava. Internet i Twitter em van tenir informat. Per les taules del convit se'n parlava. Una senyora que em va tocar al costat em va dir: “No li sàpiga greu no haver anat a la Meridiana. Allà no hauria convençut ningú i aquí m'ha convençut a mi.” Bé. El boca-orella arcaic també fa efecte.