Opinió

Fem un cafè?

Es Cucurucuc

Manel Vehí no surt per generació espontània: el seu pare el va enviar a El Bulli
La gamma de productes MF va del vi i l'oli a la cervesa, la mel, el vermut, el vi dolç i el cava

El millor fotògraf del Mont, afortunat de viure a Cadaqués sempre que vol, em desaconsella anar-hi l'agost. Ara que l'estiu s'acaba i les carreteres són més laxes, Cadaqués es normalitza, les barques dels estiuejants deixen tranquils els morts de la badia i es neteja la panoràmica fins a Es Cucurucuc i a l'infinit. El retorn de la tramuntana també hi ajuda.

L'altre dia m'ho mirava: Cadaqués és un poble de Cabrisas, Seriñana, Vehí, Rahola, Faixó, Escofet, Figueras, Camps, Pont, Baró, K/Contos, Pitxot, Dalí… Sense parlar de les estrelles invitades. Fins i tot, els no habituals de les bibliografies i dels museus mereixen, almenys, un llibre. Ara mateix, al Museu Municipal de Cadaqués hi ha l'exposició Dalí. Pitxot. Cadaqués. Entorn a la pintura, sobre la llarga amistat i col·laboració entre els dos artistes, amb 30 obres de Salvador Dalí, 38 pintures d'Antoni Pitxot i 19 fotografies actuals.

Sense estiu, no hi ha cues per baixar. I és més fàcil trobar aparcament. I amb sort, des del cap de Creus, es poden veure balenes. Tot compta.

Per adobar-ho, hi ha força llocs on es menja raonablement bé. Diria que s'hi concentren més de mitja dotzena de restaurants amb una oferta extraordinària. Excepte Barcelona, que és un xic més grossa i més ben comunicada, diria que Cadaqués és el municipi de la costa amb una llista de restaurants més sorprenent.

Sortiu de sopar, feu una mica de passeig perquè us toqui l'aire del mar de nit i acabeu a peu de platja fent el toc. Avui, el mainstream us porta al Boia Nit, fill tronera del bar Boia. És l'altar de la litúrgia coctelera de Manel Vehí Mena, campió del món de Méd Inspirations de Gin Mare, en una final celebrada a Eivissa el 7 de setembre, lluitant contra cinc bàrmans potents vinguts d'Alemanya, el Brasil, Itàlia, Portugal i el Regne Unit,

La gràcia del Boia Nit és que s'hi està reinventant la cocteleria. La desgràcia és que tanca el 26 de setembre, dissabte. S'ha acabat l'estiu. Ell i el seu equip de virtuosos del vas mesclador no tornaran fins que no es torni a allargar el dia i d'abrigall siguin suficients una rebeca, un jerseiet o una jaqueta prima. Esperarem fins cap a final d'abril o el maig. Autor de còctels sublims, el meu preferit és el Negroni envellit en bóta, una evolució d'aquells vermuts que els seus avis servien quan van obrir el bar Boia i encara era un quiosquet desmuntable al costat del pont de la riera de Sant Vicenç.

Sí, és clar, també fa gintònics. En fa una colla, d'entre els quals destacaria el Gin Kontos pel que representa i per l'homenatge als seus avantpassats grecs, de Simi, una illa molt semblant a Cadaqués al nord de Rodes, al Dodecanès.

És un emprenedor i un innovador constant. Cada setmana durant l'any apareix amb una proposta nova, amb la revisió d'un clàssic, amb un nou disseny de presentació. Manel Vehí no surt per generació espontània: el seu pare, que és una àguila, el va enviar a El Bulli. Va ser-hi de juny a setembre, des del 2008 fins al 2011, quan va tancar. Va aprendre a servir a taula i a saber estar a cada lloc. Amb Juli Soler i Ferran Adrià, amb la filosofia d'El Bulli va aprendre conceptes, a harmonitzar conceptes, va entendre el còctel com un plat.

Roses és massa a prop de Cadaqués. Manel Vehí també va anar al Brasil, a Washington, amb José Andrés, i a Chicago, al The Aviary, de Grant Achatz. Va obrir el Boia Nit el 2012, la nit de Sant Joan, com ho havien fet els seu besavi i el seu soci Martinet Faixó fa 69 anys, quan van crear el Boia.

Cal fer notar que Manel Vehí Mena és de la quarta generació d'empresaris de l'hostaleria: fill de l'emprenedor Pere Vehí Contos, nét del pescador i carnisser Manel Vehí Serinyana i de Montserrat Contos, besnét d'Alexandre Contos i de la fonda Vehí i rebesnét del coraller del mític Costas Kontos. Manel Vehí Mena és d'una colla curiosa, d'una generació, d'una quinta, que diuen els vells, de Cadaqués. Aquest dimecres mateix, Manel Vehí es van reunir a Perafita a fer la verema, convidat per Rafel Martín Faixó. Han crescut junts i han passat la infància plegats. I ara mantenen la seva gran relació.

A Rafael Martín Faixó el vaig clissar a s'Enoteca MF, un espai obert as Poal l'estiu del 2013. Tàrtar, carpaccio, anxoves de Cadaqués, peix i marisc a la planxa, conserves i vins de la casa. A l'enoteca se segueix la filosofia dels Martín Faixó, una empresa familiar amb base a dalt a Perafita, la finca envoltada d'un vinyet preciós als quatre vents.

Els Martín Faixó es dediquen tots a MF. En Rafel, el nen, sol ser als dos restaurants de baix a Cadaqués, Can Rafa i s'Enoteca MF; les germanes són a dalt: l'Ester, enginyera agrícola i sommelier, porta el dia a dia al celler i la Georgina, llicenciada en dret, l'hotel de Perafita i banquets i convencions. La mare controla el restaurant; és el seny de la família, diuen. Rafa Martín, el patriarca, escolta, però es fa escoltar l'última paraula. Algunes vegades l'he vist fer-la petar amb Pere Vehí, al Boia.

En llenguatge del present, es pot dir que MF és la fusió de dues nissagues. I ja superen la fatídica tercera generació, ja que són, inclús, més dinàmics que les precedents. Per començar, són néts, per part de pare, d'Anna Mota, mítica cuinera de Casa Anita, el restaurant més antic de Cadaqués, obert el 1960, i que ara porta el seu oncle Juanito. I per part de mare, besnéts de Meliton Faixó i néts de Meliton Walter Faixó, rival clàssic de Marcel Duchamp als escacs; poca broma.

Rafael Martín Faixó va estudiar ADE i va dedicar el projecte final de carrera a crear una marca per distingir l'oli de Cadaqués, el suc d'olives de la verdal o llei de Cadaqués, un patrimoni històric, una varietat única al món, que, abans, si es comercialitzava, es feia amb garrafes. La gamma de productes MF van del vi i l'oli a la cervesa, la mel, el vermut, el vi dolç i el cava. Aquesta generació d'en Rafa i en Manel donaria per parlar de Hiro Mazzei, creador de Tramuntana Republik, i nét del mític Pere Figueras, del Marítim, un dels clàssics de la literatura i l'art, junt amb el Meliton, el Boia i el Casino, sense oblidar El Cafè de l'Havana, un altre local per fer-hi el toc. I, per extensió, hauria de parlar d'una altra marca de roba made in Cadaqués: High Game, del jove prodigi Hugo García Pérez Scoccia.

I abans d'anar a Cadaqués, truco sempre a La Mallorquina, per encarregar els celebrats taps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia