Una línia molt fina

Era molt difícil, ahir, seguint la compareixença del president de la Generalitat al Parlament, saber del cert quin era l'objectiu real d'algunes de les intervencions de la resta de formacions polítiques. L'objectiu de tot plegat era parlar dels presumptes casos que s'investiguen per eliminar la corrupció? O l'objectiu era parlar d'aquests casos per eliminar Mas, CDC o el procés? O les dues coses de cop? A les portes d'una nova legislatura, i a les portes que es forci públicament una votació sobre qui ha de ser el nou president de la Generalitat, ahir es feia difícil separar les dues coses. Es fa difícil separar les casualitats en algunes investigacions judicials i policials de l'Estat del procés polític que es viu a Catalunya, i ahir es feia difícil separar si estàvem davant d'una compareixença per aclarir res o davant el primer acte de campanya electoral del 20-D. I si m'hagués de decantar per alguna de les dues opcions, em sembla que seria per la segona. Alguns partits, el PSC, IC i sobretot Ciudadanos (perdó, vull dir Ciutadans), ahir semblava que actuaven més en aquesta clau. I no deixen de ser curioses algunes de les conclusions a les quals van arribar o s'hi van referir més d'una formació política, com ara que les comissions d'investigació que s'han fet fins ara no han servit de res. I curiosa, també, una altra suma que ahir es va poder veure: la del PSC, IC i C's a la tesi de la CUP que Mas no pot ser el nou president. I finalment curiós, també, el paper de Mas. Es pot estar d'acord o no amb els seus arguments, però ahir Mas va demostrar que està en forma. Que no s'arronsa, i que les patacades que li baixen per terra, mar i aire no només les entoma sinó que en alguns casos les torna cada vegada més desacomplexadament. I és que ahir, insisteixo, a mi em sembla que més que una compareixença, va ser un acte de campanya. Per a alguns, de les eleccions del 20-D. I en el cas de Mas, de la seva pròpia campanya a la presidència de la Generalitat.