Exemplaritat privada

El mes de gener d'enguany es va publicar a França un text que ha passat molt desapercebut al nostre país. És el Rapport au Président de la Repúblique sur l'exemplarité des responsables publics, signat per Jean-Louis Nadal. Es tracta d'un informe exhaustiu i precís sobre l'exemplaritat en els càrrecs públics de la República francesa dirigit al president del país veí. S'hi inclouen un conjunt de mesures molt clares i aplicables sobre com vetllar per l'exemplaritat dels responsables públics i com poder combatre casos de corrupció, de prevaricació i de males pràctiques en general.

En l'informe s'afirma que els valors que han de regular l'activitat d'un responsable públic són la imparcialitat, la legalitat, la integritat, la transparència, l'eficiència, la igualtat i la responsabilitat. Sorprenen les mesures de control i també la transparència financera que s'exigeix a qualsevol responsable públic. Aquesta fiscalització de la vida d'una persona abans d'arribar a desenvolupar un càrrec públic i, un cop l'ha obtingut, durant el seu exercici, pot dissuadir persones amb talent de voler contribuir a la cosa pública i que prefereixin refugiar-se en el terreny de la privada. A ningú no li agrada ser exposat o, pitjor encara, exhibit públicament i que tothom conegui els seus actius, el seu capital i els seus moviments bancaris. No hi ha dubte que aquest informe és una reacció als casos de corrupció que ha patit la República francesa. També al nostre país, la llei de transparència, aprovada en la darrera legislatura, és una reacció per pal·liar l'augment de la corrupció i contribuir a la regeneració moral de la vida política i a la millora de la credibilitat de les institucions públiques.

Amb tot, el món de l'empresa privada i de les organitzacions no governamentals no pot quedar al marge d'aquest procés de reivindicació de l'exemplaritat en els líders o responsables. El fet que el diner que es gestioni no sigui públic, és a dir, recollit a través dels nostres impostos, no significa que s'hi valgui tot o que l'única llei que s'hagi de tenir en compte sigui la de l'oferta i la de la demanda. Els responsables de les organitzacions empresarials privades també estan cridats a ser exemplars perquè les seves decisions no solament afecten el seu grup o la seva butxaca, sinó que afecten el conjunt de la societat, els treballadors que lideren i les seves famílies. Algunes organitzacions vetllen estrictament per l'exemplaritat dels seus responsables, però altres solament tenen en compte els resultats, els beneficis que obtenen a través de les seves operacions.

En l'informe que citava, s'exigeix al responsable públic que sigui eficient, però també que sigui imparcial i responsable. Moltes vegades, en les organitzacions empresarials privades se'ls exigeix unilateralment el primer valor, que arriba a hipertrofiar-se, se'ls demana que siguin eficients, però, en canvi, es negligeixen valors com la integritat, la transparència o la imparcialitat. Els responsables de les organitzacions són atentament observats pels seus seguidors i, si des de la cúpula, es realitzen males pràctiques, impostures i falsedats, els seguidors es veuen legitimats a actuar de la mateixa manera sempre i quan obtinguin els resultats esperats.

El consumidor HI té també molt a dir. En la mesura en què reivindiqui productes justos i sostenibles, serveis imparcials, transparents i responsables, obligarà els responsables empresarials a ser coherents amb els valors corporatius dels grups que aquests representen.