Keep calm
El desgast
És de rucs creure que pots forçar un partit a fer la independència
Si el president Mas està desgastat no és per cedir als xantatges de la CUP, sinó per jugar amb els sentiments dels seus votants i per intoxicar la relació que el 2012 hi havia entre independència i democràcia. Mas va impulsar la declaració rupturista del Parlament perquè sap que la banca sempre guanya. Si la CUP l'hagués investit, hauria deixat els seus representants en fals incomplint la resolució. Com que les bases de la CUP no hi han caigut, ara el seu exèrcit de vedets els vol fer passar per uns eixelebrats que fan el joc a l'unionisme. La gent que diu que la CUP ha d'investir Mas per matar-lo amb 18 mesos si no segueix el full de ruta, potser ignora els recursos que té el poder per trobar excuses i enemics imaginaris. És de rucs creure que pots forçar un partit a fer la independència d'un país, si els seus dirigents tenen por de perdre-hi massa. Mas està desgastat perquè des que va escoltar la veu del poble, els partidaris de la independència no han parat de baixar a les enquestes. Mas s'ha anat fent petit perquè ha recorregut a succedanis i eufemismes, i ja es veu que aviat defensarà el referèndum pactat que Pere Navarro demanava el 2012. Fins ara CDC ha evitat patir la sort del PSC gràcies a l'independentisme. Com que l'Estat ha jugat fort i els seus dirigents han reaccionat de manera mediocre, ara necessiten fer-les les víctimes de la CUP per reconvertir-se en el gran partit d'ordre de Catalunya. Quan Enric Juliana parlava del perill que l'independentisme es reescalfés, no explicava que el reescalfament era necessari per mantenir viva Convergència. No pots anar menyspreant i robant la cartera als teus aliats sense matar el talent i escampar la por i el pessimisme. Potser Mas serà investit amb un pla social de xoc sense diners, com voldria David Fernández, però ja serà un cadàver. No hi ha res que li pugui convenir més a l'Estat que un president aferrat a la cadira. Si Mas no intentés forçar el seu crèdit, l'independentisme quedaria enfrontat al PP i a Ciutadans i el referèndum unilateral que es va evitar el 9-N seria gairebé imparable.
