Les ombres dels homes

Jordi Amat és un gran biògraf, dels millors del país, i dic “dels millors” i no “el millor” perquè no se m'ofenguin els que ara mateix no em vénen al cap. Sí: Agustí Pons, que ha entrat a fons en les vides i obres de Nèstor Luján i Salvador Espriu. Però Pons ja és gran i granat. Entre els joves, Jordi Amat. Ha tingut un bon mestre, Albert Manent, a qui visitava sovint a casa seva per deixar-se aconsellar i guiar. Visitar Manent era fer-ho a una font de saviesa i engrescament. Molts ho van aprofitar a fons i jo, que també l'anava a veure, per desgràcia meva no tant. D'oportunitats deixades perdre, les que vulguin. De laments quan ja no hi ha res a fer, també. Jordi Amat va demostrar la seva traça, per no remuntar-nos més
lluny, a El llarg procés i ara la confirma amb Un país a l'ombra; vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995). El llarg procés conté el retrat de molta gent: Gaziel, Guillem Díaz Plaja, Joan Ferraté, Joan Estelrich, Josep Benet... El llibre va resultar polèmic per la tesi que hi sosté Amat, un catalanista expectant i legítimament dubitatiu, i que ara no repetirem perquè ja s'ha fet prou i per no atiar més el foc. Serra d'Or, que no s'esvera mai per res i remena una monacal beixamel sense grumolls, li va dedicar un atac immisericordiós com pocs es recorden. La mateixa revista, no sé si contrita o perquè és al capdavall equànime, s'ha hagut de reclinar ara davant la biografia de Vilaseca Marcet.

Qui era aquest senyor? Faran bé de no saber-ho, perquè la seva característica en vida va ser la de mantenir-se a l'ombra, com el títol del llibre d'Amat apunta. Faran també bé de llegir-li ara la peripècia vital, molt ben amenitzada i escrita per Amat. Un catòlic que, si primer va abraçar la “causa nacional” franquista perquè anímicament no podia fer una altra cosa, de mica en mica se'n va distanciar fins abjurar-ne perquè la decència i el catalanisme eren més potents, i el seu cristianisme, autèntic. Ell, que ja era ric, es va casar amb una senyora encara més rica, pubilla de l'empresa Roca Radiadors, i la fortuna acumulada la va emprar per donar suport a totes les iniciatives culturals o polítiques clandestines que li eren presentades, de dretes o d'esquerres. De manera altruista, i perquè dominava les lleis, va arribar a redactar l'acta fundacional del Col·lectiu Ronda, el bufet d'advocats que ha assessorat més lluites obreres, incloses les que es van projectar contra l'empresa de la família de la seva dona. No dic res més. Sí que dic: llegeixin el llibre. Vilaseca Marcet, amb totes les seves contradiccions, és un home exemplar. N'hi ha altres que ho són menys i fins i tot n'hi ha de caragirats, però el país és així i no d'altra manera, i Jordi Amat creu que se n'ha de presentar tota la varietat.