Cap a una Catalunya més justa

El pla contra la pobresa energètica aprovat pel govern de la Generalitat i tombat pel Tribunal Constitucional a instàncies del Partit Popular és una bona prova del que Catalunya podria guanyar en cas d'assolir la independència. En una Catalunya que es pogués governar a si mateixa, la pobresa energètica seria una prioritat en comptes de convertir-se, com ara, en una arma política llancívola en mans del centralisme espanyol. És aquesta mateixa sensibilitat envers la gent que ho passa pitjor la que ha impulsat el ple monogràfic del Parlament sobre com es pot combatre la pobresa al nostre país. Un ple que ha servit per recordar que amb bons propòsits no n'hi ha prou i que amb l'actual espoli perpetrat per l'Estat espanyol es fa molt difícil aplicar polítiques socials. I, malgrat tot, el principal repte dels nostres polítics és aconseguir que la nova Catalunya sigui un estat més just i socialment més avançat.

En aquest sentit va expressar-se ahir Teresa Crespo, portaveu de la plataforma Pobresa Zero, quan va demanar als parlamentaris que deixessin de parlar d'emergència social com si es tractés només d'adoptar mesures puntuals per superar una situació transitòria. Crespo té raó quan reclama una nova política capaç de revertir un horitzó amb una tercera edat sense poder gaudir de pensions dignes.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha compromès a mantenir les polítiques socials a l'agenda i a aplicar el pla de xoc dissenyat durant les negociacions per a la formació del govern. El president, però, adverteix que tot depèn de l'aprovació del pressupost i també que una autèntica política social només es pot fer tenint de veritat la clau de la caixa.