No penseu dir res?

A les portes d'un debat de pressupostos que pot deixar la legislatura en via morta, amb JxSí per un costat i amb una CUP que ara resulta que torna a estar dividida (la imatge d'aquell suposat empat a 1.515 costa d'esborrar), ens movem ara entre el silenci i la perplexitat. Estem a punt de donar la raó a Aznar en allò que ja ho espatllarem tots solets i, com que ningú sap ben bé què passa (i els que ho saben no ho deuen poder explicar), s'imposa un breu període de silenci (aquell de la pilota de Match Point que toca la xarxa i no saps on caurà) que només pot ser fruit de dues coses: de negociacions discretes per una banda i de perplexitat per l'altra. Però a mi alguns silencis no deixen de crear-me certa sorpresa. Com és que als presidents de l'ANC, d'Òmnium i de l'AMI se'ls ha menjat la llengua el gat? Ja ho sé, que divendres passat es van reunir a Palau amb el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras i potser se'ls va demanar ajut i discreció. Però com que en algun moment tots plegats estàvem acostumats a sentir-los donant instruccions a la classe política i al mateix president del govern català (president, posi les urnes!), ara sobta que no diguin res. Ells, l'ANC, l'Òmnium i l'AMI, que van ser mediadors principals perquè el gener hi hagués acord d'investidura, ara no diuen res? No pensen dir res, sobre el desacord, sobre l'esmena a la totalitat de la CUP i sobre el paper que hi ha fet cadascú? “Tot anirà be”, es va limitar a dir el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, en sortir de la reunió de divendres. Segur? I amb una piulada, que ara és la manera moderna de dir les coses si et vols estalviar preguntes. La classe política, que s'omple la boca de transparència i més transparència, deu estar negociant discretament (això espero) alguna manera de salvar el paperàs que estan fent, els uns més que els altres, és clar. I les entitats sobiranistes, que anys enrere donaven instruccions i renyaven públicament qui se les saltava, aquest cop callen. Han emmudit. Només se senten les Arrimadas i els Rajoys de torn. Una llàstima. Ben curiós, aquest moment.