Qüestió de confiança per avançar
El retorn dels pressupostos de la Generalitat escenificat ahir al Parlament és un entrebanc de primer nivell en el procés d'alliberament nacional que viu el país. Un entrebanc creat a casa que se suma als que ja ens posen cada dia des de Madrid i que ja sabíem que hauríem de superar. L'entrebanc, però, no ha de fer renunciar a seguir en el camí iniciat i és feina dels polítics, que són en qui més de dos milions de persones han dipositat la seva confiança, trobar les fórmules per continuar el procés.
La situació d'ahir és un fracàs. Segur que tots els actors que s'hi han vist implicats ho podien haver fet millor. I, fins i tot, col·laborar a generar un millor marc de diàleg i confiança. Però la CUP mereix un capítol a part. Els anticapitalistes es van comprometre a garantir l'estabilitat parlamentària del govern de Junts pel Sí, i ara no val a dir que els pressupostos no formen part del full de ruta i que, per tant, eren fora de l'acord. Tot i el missatge conciliador de darrera hora de la CUP davant la qüestió de confiança ahir mateix al Parlament, el govern ha quedat tocat, i això és responsabilitat dels anticapitalistes per haver trencat un acord signat.
Davant d'aquesta inestabilitat manifesta, el president, Carles Puigdemont, va ser ahir prou clar en afirmar que ell no és en el govern per administrar rampoines –el pressupost prorrogat– sinó per fer la independència, i que no s'hi mantindrà a qualsevol preu. En un exercici de responsabilitat, el president va anunciar que se sotmetrà a una moció de confiança, un mecanisme polític que donarà temps als dos partits que hi ha al Parlament favorables a la independència a refer els ponts necessaris per treballar en la direcció que reclamen els ciutadans.