Uns resultats clars i catalans

Pot semblar una paradoxa, però si bé l'aritmètica electoral del 26-J manté la incertesa sobre la governabilitat de l'Estat, no es pot dir que no hi hagi lectures clares i evidents sobre els resultats. La primera és que l'àmplia victòria del PP demostra que és incombustible enfront la corrupció i les retallades socials i de drets. I que el PSOE manté la segona posició refermant el bipartidisme. Però en canvi, aquests partits són marginals a Catalunya i el País Basc. D'això se'n diu diferenciació nacional. Al nostre país, el 26-J reafirma l'existència d'un espai sobiranista immensament majoritari format per En Comú Podem, ERC i CDC que si tothom és fidel al seu programa perfila clarament Catalunya com un subjecte polític per decidir el seu futur. Un sobiranisme en què la victòria d'ECP i el creixement d'ERC confirma el viratge cap a l'esquerra. I també que l'independentisme es manté ferm amb una CDC que esquiva els auguris de la desfeta i una ERC que creix de forma sostinguda arreu. Des del meu punt de vista, el fracàs d'Units Podem com a força transformadora de l'Estat espanyol vincula els dos escenaris catalans entrecreuats: sobiranisme i independentisme. En Comú Podem ara ha de decidir si vol fer realitat els ideals que han forjat la seva creació: tenir un país on no governi un PP profundament autoritari i contrari als interessos generals, un país de profund calat democràtic, on els instruments d'estat es puguin posar al servei de millorar la vida de la gent, i transitar per un procés constituent que trenqui el cadenat del 78 i permeti desempallegar-nos del substrat franquista que encara impregna l'Estat. En Comú Podem ha guanyat les eleccions generals, però si vol guanyar els ideals pels quals es va fundar no pot tardar a sumar-se al procés constituent de la República catalana. Renunciar a aquests ideals per sotmetiment a un somni espanyol irrealitzable seria un error històric que condemnaria els de sempre, la ciutadania més feble del nostre país.