Opinar d'art

En la meva experiència pel que fa als comentaris dels visitants en les exposicions de pintura que realitzo, he observat que, en establir conversa amb ells, solen donar la seva opinió de manera una mica ambigua, com excusant-se: “M'agrada –i hi afegeixen a continuació–, però jo no entenc de pintura”; no deixa de ser curiosa aquesta resposta, que he sentit tantes vegades. Contràriament, si es tracta d'opinar sobre música, literatura, cinema o qualsevol altre vessant de l'art, solen tenir una opinió més precisa i responen amb seguretat si els agrada tal o tal altra música, llibre o pel·lícula, sense afegir si entenen o no d'aquestes arts. Crec que això és a causa d'una falta de coneixement sobre les arts plàstiques en general, cosa que no passa amb les altres arts, amb les quals més o menys han conviscut o mantingut contacte des de la infància. Així i tot jo sempre els responc: “L'art de la pintura és com la bona música, t'agrada o no t'agrada en funció de la seva musicalitat; igual que les notes musicals, els colors i les formes, si estan en harmonia, delecten els nostres sentits.” Òbviament, si s'aprofundeix en l'art de la pintura, ja sigui practicant, observant o llegint sobre art, un es forma una opinió més “tècnica” i pot, fins i tot, apreciar-ho amb major fonament, però una bona pintura abans de res ha d'emocionar-nos i arribar al nostre interior. Tot això em porta a reflexionar que, per estimar més les arts plàstiques, s'haurien de fomentar amb més perseverança i rigor a les escoles –ja en la infància– i també per part de les administracions públiques i els mitjans de comunicació. Però això és una altra història que excedeix aquest escrit.