Fer dit

L'altre dia vaig veure una imatge força insòlita: una parella fent autoestop. Els dos joves ni tan sols mostraven cap cartell amb el destí on volien arribar. Potser era massa vulgar posar-hi el nom d'una ciutat i aspiraven a ser traslladats al seu Shangri-La particular, aquell paradís utòpic que als anys trenta del segle passat va fer famós el novel·lista James Hilton a Horitzons perduts. Cap cotxe s'aturava i vaig estar a punt de fer-ho per explicar-los que el Shangri-La està devaluat –fins i tot un portaavions va ser batejat amb aquest nom– que a l'època d'Uber, BlaBlaCar, etc. ningú fa dit i que les noves generacions probablement ni ho coneixen. Però vaig passar de llarg. No fos cas que dins aquells polzes alçats s'amagués alguna andròmina de ciborg i fos jo l'antiquat.