Conseqüències del ‘Brexit'

M'he adonat que els meus últims quatre articles els he dedicat al gran tema del Brexit i que, posats a fer, podrien presentar-se en forma de llibre, atesa la complexitat de les múltiples conseqüències de la nova forma de dissenyar una nova fórmula de funcionament. Segur que el primer ministre Cameron ara s'adona que va cometre un error de càlcul en relació amb el poder d'influir en el resultat d'un referèndum que s'hauria de limitar a una reacció d'Escòcia i no a un trasbals que podria afectar el conjunt de la UE. Tot i així, Escòcia volia alliberar-se d'Anglaterra, però no de la UE ni de la moneda única. De fet, el que passa és que el Brexit repercuteix en molts més sentits i és causa de problemes molt més enllà del que era previsible. Ara mateix, París i Berlín temen l'ona expansiva que pot provocar i no permetran que els britànics vagin a la seva. Els alemanys, amb suavitat, i els francesos, amb contundència. En tot cas, des de les diferents actituds, els dos s'inclinen per un desplaçament a favor de Brussel·les. Ha arribat, doncs, el moment de fer dues unions, o la de l'euro o la dels 28. Hi ha, doncs, por no per països aïlladament considerats, sinó pel futur del conjunt de la UE. És, per tant, l'hora de recuperar competències a cada país membre. En conseqüència es perfila un eix Berlín-París envoltat d'un nou panorama d'escepticisme.

En realitat, a cada sector hi ha opinions sobre les noves perspectives. Per exemple, el futur es veu amb pessimisme en el sector d'escoles d'idiomes d'Anglaterra. És clar que els nivells d'afluència actuals no es podran mantenir amb visats més rigorosos i moltes escoles es veuran obligades a plegar veles. Tant és així, que es calcula que hi ha el perill de perdre més d'un milió d'estudiants. També hi ha el risc que els centres de recerca perdin fins a 1 bilió de lliures en finançament a causa del Brexit, ja que la UE és un dels principals benefactors de la recerca britànica. Cosa que suposaria a llarg termini una pèrdua d'empreses dedicades a la tecnologia punta. No com els miners, que estan millorant els seus dividends ara mateix amb l'or i la plata. Pensin que, des de començament d'any, l'or ha pujat un 27%. En canvi, la principal empresa de diamants del món (de Beers) no ha aconseguit revifar el mercat ni amb reduccions de la producció ni fixant preus moderats.

Per tant, no cal ser excessivament optimista, atès que el final de la deflació a la Xina es farà sentir a l'economia mundial. És per això que la primera ministra britànica, la Sra. May, que té bona reputació com a política de pulcritud moral i econòmica, confrontada amb la situació actual, necessitaria el suport dels accionistes de les grans empreses del Regne Unit. És una persona conscient que la crisi del 2008 va desacreditar el capitalisme de mercat i és partidària, doncs, d'una societat més cohesionada.

Són moltes les incògnites d'una possible sortida del Regne Unit. Per exemple, ara ja no es parla de la fusió de la borsa de Frankfurt amb la de Londres, que quedaria amb el 36% del nou mercat de valors. En resum, que hi ha nervis sobre les possibles evolucions dels canvis.

La cancellera Merkel va dir després de la votació que no es pot pensar en el desig i inspirar-se en el model francès. A França, el primer ministre Manuel Valls, nascut a Barcelona, va dir que ha estat una explosió que podria significar el final de la UE. Aquí, Mariano Rajoy ha imposat un veto a qualsevol concessió a Catalunya a fi d'evitar qualsevol pas cap a l'autogovern.

Alguns comentaristes han fet saber als brexiters que convé que s'esperin una mica perquè no es pot tenir el pastís i, a més a més, menjar-se'l. D'altres observen que cal prendre's les coses amb calma, tant els britànics com la resta d'europeus. Un divorci que s'ha de fer metòdicament i sense presses. En tot cas, tal com han evolucionat les coses, el terratrèmol s'ha deixat sentir al món sencer i la Gran Bretanya necessitarà ràpidament un acord amb els Estats Units. Mentrestant la lliura esterlina ha baixat d'1,5 dòlars a 1,35 i això ha provocat un gran èxit del turisme, cosa que no deixa de ser una compensació, mentre els països tercers s'ho miren amb recel.