“El país és clau quan és capaç de generar grans consensos”

Hi ajuda. Estem molt satisfets que la màxima autoritat del país assumeixi aquest compromís, i que ho faci des de Salt. És important recordar que, tot i no ser-hi, l'any passat i els anteriors vam sentir que teníem el suport del president Mas. L'any passat entre tots vam convenir, pel 27-S, que no hi assistís. I aquest any hi serà. Bona notícia.

Aquest país és clau quan és capaç de generar aquests grans consensos. N'és un clar exemple –i, en el cas d'Òmnium, ens en sentim partícips– el model d'escola catalana i el gran consens que hi ha al voltant de la llengua. És un exemple que ens ha de fer veure que quan arribem lluny és quan hi som la immensa majoria dels catalans. L'Onze de Setembre és de tothom, no és d'un partit en concret,
i penso que els líders del país estan actuant amb generositat i ningú se'l vol apropiar. La convocatòria neix de la societat civil; per això, és clau que tots aquests representants polítics, des de Podem fins a l'entorn d'En Comú, ERC, la CUP, el centre i la socialdemocràcia del PDC, hi siguin i hi vulguin ser. És una mala notícia per a Madrid i una bona notícia per a Catalunya , perquè tenim l'avantsala dels grans consensos camí cap a la república catalana.

És la gran família sobiranista que es manifesta, en diverses expressions. Tothom té clar que el lema és A punt: endavant, república catalana. Si totes aquestes persones que hi participen se senten interpel·lades amb aquest missatge, ens
hem d'acostumar a simplificar les coses.

Molt de la Diada. Puigdemont en va destacar el caràcter transversal, i aquest exercici de generositat que fem entre tots parlant d'allò que ens uneix. I vam fer un petit repàs de la situació de la política espanyola. Vam coincidir que, si avui no hi ha govern després de nou mesos, és per la incapacitat dels polítics espanyols de generar consensos, i
de reconèixer un referèndum per a Catalunya. Pel que fa al full de ruta, des d'Òmnium no entrem tant en com s'hi ha d'arribar, sinó a arribar-hi junts. A l'ANC hi ha propostes, i nosaltres entenem que n'hem de parlar amb serenor per tal que allò que decidim aculli el màxim nombre de sensibilitats possible.

Estem en l'etapa final, i a l'altre costat no hi ha tercera via. No s'estan resolent les demandes dels ciutadans i, per tant, fem una crida al sentit d'estat; instem els nostres polítics a no defallir. El poble no ha fallat mai, continuarem sent-hi.

Sigui amb eleccions constituents, sigui amb un referèndum vinculant d'independència, sigui amb la fórmula que acabem decidint, tot passarà per les urnes. Els representants polítics –el Parlament– s'han de posar d'acord sobre quina és la millor fórmula, amb flexibilitat segons la reacció d'Espanya. Des d'Òmnium, creiem que faríem un trist favor si els diguéssim com ho han de fer.

Avancen bé, aquest país és màgic: la gent, quan torna de vacances i se sent interpel·lada, com a poble organitzat i disciplinat que som, reacciona. La gent no falla mai, i tornarà a anar a les diverses seus de la manifestació.

Agafo la paraula de Jordi Sànchez: crec que no hem de competir contra nosaltres mateixos, quan hem demostrat la capacitat de mobilització que té el país i les entitats sobiranistes. És evident que quedarà tot desbordat. Tornarà a ser una jornada festiva, reivindicativa, democràtica i pacífica, i mostrarà als ulls del món que els anhels de llibertat de Catalunya no han minvat, sinó ben el contrari. És l'únic projecte que genera il·lusió avui.

A Tarragona, atesa l'ambició del lloc de convocatòria, ens cal més gent, i també a Lleida.

Li hauria agradat que sortíssim tots al carrer, ser-hi tots. Allò que ens va dir i que ens ha quedat gravat al pensament: “Som Òmnium perquè som de tots, tinguem-ho sempre present.” Estaria molt contenta de les notícies sobre la qüestió de confiança, i intentaria que no perdéssim el somriure, perquè
el que estem fent és molt bonic i màgic. Sobretot quan volem discutir, trobem punts de trobada, perquè en tenim, més dels que voldríem veure. La Muriel, com molta gent que ja no hi és, el que voldria és que hi fóssim tots i que acabéssim bé el procés, amb el màxim consens possible.

Sant Boi és de tots. Si tot ens ho agafem amb paper de fumar, prendrem mal. Hi ha gent que veu bé fer una convocatòria el 9 de setembre per recordar la figura de l'històric d'ERC Jordi Carbonell. Hi ha figures que superen els àmbits dels partits polítics. Òbviament, nosaltres, com que no és un acte unitari, no ens hi sentim interpel·lats, però seríem incapaços de qüestionar-ho.