Política

societat

judicial

Pedro Álvarez: un crim encara impune

24 anys després que un jove de 20 anys morís d'un tret al cap, la família continua reclamant que es jutgi un agent de la Policía Nacional

Els ajuntaments de Barcelona i l'Hospitalet s'hi solidaritzen i insten les autoritats a aclarir el cas

A Juanjo Álvarez no li agrada que li diguin pare coratge. És una etiqueta que arrossega des del 1992, des que el seu fill Pedro va morir d'un tret al cap. Un agent de la Policía Nacional ha estat l'únic sospitós. Però el cas mai ha arribat a judici. I el Juanjo fa 24 anys que lluita, incansable, perquè es faci justícia. Ho fa acompanyat de la Plataforma Pedro Álvarez, que convoca cada 15 de desembre una manifestació. I amb accions solitàries, com ara la vaga de fam que el va tenir durant 16 dies a la porta dels antics jutjats de l'Hospitalet, sobrevivint amb el suc de les llaunes d'olives. “No sóc un pare coratge. Faig el que he de fer. Hi ha un assassí armat que corre pel carrer i per dignitat hem de reclamar que es faci justícia”, explica, abillat amb una samarreta amb la cara del seu fill.

El malson va començar el 15 de desembre del 1992. El Pedro, un jove de 20 anys que estudiava automoció i que treballava com a reposador al Carrefour, acompanyava la seva xicota, Verónica, a casa. “Sempre sopàvem en família a les nou de la nit. El Pedro va demanar permís per tornar més tard perquè estava celebrant el quart aniversari amb la seva parella”. A l'avinguda Catalunya de l'Hospitalet un cotxe va estar a punt d'atropellar la noia i va començar una discussió amb el conductor. ”L'home, que anava acompanyat d'una dona d'uns 35 anys, va baixar del cotxe, un Opel Vectra blanc, i va bufetejar la Verónica. El Pedro va intervenir per defensar-la i l'home va treure una pistola i li va clavar tres trets, fredament i a boca de canó”, explica el seu pare.

La policia es va presentar de matinada al pis de la Verneda on vivia la família per alertar-los que tenien un familiar ingressat a Bellvitge. “Ni ens van acompanyar. Em van posar una multa per excés de velocitat a la plaça Cerdà i vaig deixar la meva dona i les meves dues filles a l'hospital mentre aparcava”. Quan el Juanjo va arribar a l'hospital es va trobar que uns policies de paisà les interrogaven, “preguntant si el Pedro estava ficat en drogues”. A les cinc del matí els metges els van comunicar que el noi havia mort d'un tret al cap.

L'endemà van anar a la comissaria de la Policía Nacional de l'Hospitalet a demanar explicacions, “i ens deien que no ens podien dir res. Van detenir un policia”, hi afegeix. Una detenció que va ser aviat coneguda per la premsa, que es va abocar en un cas que apuntava a un agent de la Policía Nacional com a autor. Però l'home va quedar en llibertat al cap d'una setmana, sense càrrecs per falta de proves concloents, tot i que va ser reconegut per la parella del Pedro. “La seva coartada era ridícula. Deia que era a casa amb la dona quan estava divorciat”. L'advocat de la família “es va inhibir, ni tan sols ens va comunicar que s'havia aixecat el secret de sumari”, segons el Juanjo, “i ens va caure el món a sobre”.

Va començar llavors la lluita al carrer. Una quarantena d'entitats es van agrupar per crear l'Associació Contra els Abusos de Poder (ACAP), que ha denunciat altres casos. La indignació popular va desembocar en una manifestació que va aplegar 5.000 persones el 1995 a la plaça Universitat. No va ser l'única acció visible. N'hi va haver d'altres, com ara el tancament durant un cap de setmana a l'església de Sant Martí de Provençals i la crema simbòlica de pistoles. El jutjat va reobrir la investigació, després que la plataforma recollís 5.000 firmes, però la va tornar a tancar per falta de proves concloents.

Lluita al carrer

El Juanjo va continuar, a més, la lluita en solitari. La seva dona, Carmen Peso, l'acompanya a les manifestacions però s'ha mantingut més apartada del carrer. El pare ha perseguit incansablement tota mena de polítics en la reclamació de justícia. Va abordar Pasqual Maragall quan era alcalde, va interpel·lar el president Jordi Pujol, que li va contestar que no era competència de la Generalitat ni del Parlament. ERC va entrar una pregunta al Congrés dels Diputats que es va desestimar per defecte de forma. “Les administracions mai han fet res, i creiem que és perquè l'assassí és un agent d'elit, destinat a la protecció de personalitats”, assegura el Juanjo. Policia i pare es coneixen, fins al punt que el primer ha posat diverses denúncies contra el segon per assetjament, entre altres acusacions.

Aquest any, quan en falten només quatre perquè el crim prescrigui, la família ha rebut petites mostres de suport de les administracions. “Potser perquè gent que ha lluitat al carrer ha arribat als ajuntaments”, diu el Juanjo. El ple de Barcelona va aprovar al novembre una declaració institucional que mostra el suport a la família i el seu enuig “davant d'un fet tan greu com un assassinat amb arma de foc”, i insta les autoritats a aclarir el cas. Els regidors Gerardo Pisarello i Jaume Asens han rebut la família. El ple de l'Hospitalet va aprovar una moció similar el mes passat, igual que ho va fer el 1999, “tot i que no es va fer res”, segons Álvarez. Grups com ara ERC, ICV-EUiA-Pirates i la CUP hi han donat suport. “És vergonyós que 24 anys després de l'assassinat no s'hagi fet justícia”, afirma el portaveu d'ERC a l'Hospitalet, Antoni Garcia. “Aquesta impunitat és intolerable, no ho podem consentir”, considera Ana González, portaveu d'ICV-EUiA-Pirates. Per a tots ells, el cas de Pedro Álvarez continua obert.

La manifestació, la cita anual

El 15 de desembre, la Plataforma Pedro Álvarez tornarà a convocar una manifestació, a les vuit del vespre a la plaça Universitat. Més o menys concorreguda, la cita anual ha estat fidel, i aquest any servirà per tancar un calendari d'actes que va començar al setembre amb una exposició itinerant, projeccions de vídeo i xerrades sobre el cas. Quin és el secret d'una campanya que no ha defallit en quasi un quart de segle? “La gent s'hi ha abocat per la credibilitat que donem. No hem volgut obrir cap compte corrent per evitar males interpretacions i no hem permès que es polititzi la campanya, tot i que partits i sindicats, com ara ERC i la CGT, hi hagin col·laborat pagant samarretes o dessuadores. Però han estat aportacions desinteressades, no hem permès mai que ningú en faci bandera”, diu el Juanjo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Polissons de l’independentisme
opinió

Polissons de l’independentisme

Politòleg. President d’ERC al Maresme

Òmnium demana “l’excarceració immediata dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l’anul·lació de la sentència”

barcelona

Ábalos desvincula la sentència dels ERO del govern espanyol i la direcció del PSOE i acusa el PP de buscar “confondre”

Madrid

La CUP vol que el Parlament rebutgi la suspensió parcial de la proposta de resolució per “contrària a drets fonamentals”

barcelona

L’advocat de Torra presenta recurs de súplica al TSJC perquè presenti qüestió prejudicial al TJUE

barcelona

Salvadó nega al TSJC que l’Agència Tributària Catalana anés més enllà de les competències autonòmiques

barcelona

Amnistia es compromet a fer “gestions” per aconseguir l’alliberament immediat dels Jordis

barcelona

L’AN anul·la les ordres de presó de quatre CDR i el jutge instructor haurà de decidir si els allibera o no

Madrid

El Govern emplaça l’Estat a “dialogar” per a resoldre el “conflicte polític” després del judici a Torra

Barcelona