L'adéu europeu de Maragall

Ernest Maragall podria haver engrossit el cementiri d'elefants del Parlament Europeu, convertir-se en un polític més dels que es jubilen a Brussel·les, aparcats per cobrar uns anyets més, sense fer gaire soroll ni, tampoc, gaire feina. Però Maragall, un dels homes forts del PSC durant dècades, exdiputat al Parlament i conseller d'Educació del tripartit, s'ha convertit en un dels eurodiputats catalans més actius i coneguts, no només com a independentista sinó també, i sobretot, per haver-se implicat en moltes causes de l'esquerra verda. Maragall va admetre divendres al Via Europa que li “sap greu” deixar l'escó perquè marxa “quan això es posa més interessant”. Es nota que preferiria acabar la legislatura, però el pacte era que ell, com a representant de NeCAT (ara MÉS), cediria la cadira a Jordi Solé (ERC) al cap de dos anys i mig.

Sobre la independència, diu que els eurodiputats “escolten amb més atenció”, amb “cert respecte” i donen als catalans “un grau de credibilitat creixent i consolidat”. Segons Maragall, processos judicials com l'obert contra Carme Forcadell deixen “sorpresos” els seus companys europeus, que tenen “una resistència psicològica a acceptar que un estat de la UE pugui actuar transgredint tan ostensiblement les regles bàsiques del respecte democràtic, de la llibertat d'expressió i del rol de les institucions”. “Es comença a veure clar on hi ha el projecte legítim, amb suport popular, i on hi ha l'autoritarisme, la repressió d'una voluntat àmpliament compartida”, va dir a El Punt Avui TV.

“El que no podem fer és equivocar-nos”, va advertir, admetent que s'ha “abusat de paraules” com procés i estructura d'estat i de comparacions forçades com la d'Espanya amb Turquia. “La distància l'hem de saber entendre”, va assenyalar, remarcant que s'ha de construir l'estat independent “de forma solvent”. Això, va dir Maragall, és el que donarà “credibilitat” de cara a una UE que no tindrà “més remei que acceptar els fets consumats” perquè “l'afectaran des del punt de vista legal”. “Però cal verificar no només si els catalans estan d'acord amb la independència, sinó si estan disposats a assumir-la i practicar-la”, hi va afegir.

Europeista convençut, Maragall va admetre que la UE actual “està en retrocés” i es va mostrar molt dolgut amb la gestió de la crisi dels refugiats, que considera “la gran vergonya d'Europa”, una “ostentació de mercantilisme inhumà inacceptable”. Cal “reconstruir el projecte”, va dir, “però no imitant l'anterior” sinó amb un lideratge renovat en què Catalunya esdevingui un “dels protagonistes de primera fila”.