Enganxats al mòbil

solem recordar amb certa claredat què estàvem fent quan vam rebre la notícia de l'atemptat a les Torres Bessones de Nova York el 2001 i de l'intent de cop d'estat del tinent coronel Antonio Tejero el 23 de febrer del 1981, però cal fer treballar una mica més el cervell quan ens pregunten què fèiem el dia que es va conèixer la renúncia d'Artur Mas a ser candidat a la presidència de la Generalitat i l'anunci que Carles Puigdemont seria el seu successor. Molts atribueixen aquesta feblesa de la memòria al fet que va ser un moviment d'última hora, just a les acaballes de les festes nadalenques i quan ja es tenia coll avall la convocatòria de noves eleccions. “Al principi costava de creure, tot i que qui m'ho va dir era gent seriosa”, recorda Carles McCragh, president del Consell de l'Advocacia Catalana, opinió que comparteix la cuinera Ada Parellada, que no s'esperava l'aposta per Puigdemont: “Va ser una sorpresa majúscula, perquè no n'havíem sentit a parlar i no sortia en les travesses.” Parellada explica, a més, que mentre ella estava treballant creixien els rumors, i les amistats del seu entorn van començar a felicitar Muriel Casals creient que era l'escollida, així que l'expresidenta d'Òmnium ho va haver de desmentir per WhatsApp. De fet, aquesta aplicació i Twitter es van convertir en dues grans fonts d'informació per seguir aquelles frenètiques hores de gener. És el cas del politòleg Pau Canaleta, que estava tornant uns regals de Reis quan va veure la notícia “a través de WhatsApp i missatges diversos”, i tot seguit li van trucar per afegir-se a un programa de ràdio, així com del director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, a qui va xocar molt l'elecció de Puigdemont. De fet, hores abans l'havia vist encara com a alcalde durant la cavalcada de Reis de Girona: “Em va sobtar molt, perquè l'havia vist just uns dies abans. No el tenia tan present com a diputat, sinó més com a alcalde.”

En molts casos, la immediatesa que ofereixen els telèfons mòbils es va avançar als mitjans de comunicació tradicionals, que també es van llançar a informar a través de les xarxes socials, per la qual cosa els mòbils van treure fum hores abans de la roda de premsa en què Artur Mas anunciava el seu pas al costat. Un gir de guió que gairebé va provocar una indigestió nadalenca a més d'un. El portaveu de C's al Parlament, Carlos Carrizosa, assegura que va haver de suspendre un dinar familiar per la convocatòria a correcuita del ple d'investidura: “Ens semblava molt difícil que Mas fes un pas enrere”, explica. És per això que ell i alguns companys de partit havien fet plans per a aquell cap de setmana frenètic. Qui també tenia un àpat familiar és el coordinador general del PP català, Xavier García Albiol, que va convocar ràpidament una roda de premsa per valorar la situació. D'altres, però, no van alterar els seus plans. Com el nou portaveu del partit, Alejandro Fernández, que afirma que estava fent trekking pel Tarragonès quan va rebre la notícia i va decidir “continuar amb la marxa”.

La sorpresa, però, també es va viure dins les files de Junts pel Sí i de la CUP. Tot i que diu que ja s'ensumava alguna cosa, la decisió de Mas va agafar desprevinguda la diputada Maria Senserrich (JxSí), que era a casa jugant amb la mainada i estrenant els regals de Reis quan es va assabentar de la situació. Abans de baixar a Barcelona per reunir-se amb el seu partit ­l'aleshores CDC­, confessa que va haver de fer parada en un supermercat perquè tenia la nevera buida i que alguns veïns a qui també havien arribat els primers rumors se li acostaven per comentar la jugada. L'ara presidenta del grup de la CUP, Mireia Boya, que aleshores no era ni diputada, acabava de tornar de Grècia i estava fent el vermut quan va començar a rebre missatges al mòbil: “Això va de debò? Què fem?”, va comentar a la seva companya Mireia Vehí, ara també diputada.

El fet que se succeïssin tants esdeveniments en tan pocs dies provoca que molta gent no recordi amb exactitud quin dia va passar què. També n'hi ha, com el portaveu del sindicat educatiu Ustec, Ramon Font, que no acaben de situar on eren quan van saber que el candidat a la investidura seria Puigdemont: “No recordo com me'n vaig assabentar, però em vaig empassar tot el debat d'investidura i no me'n vaig prendre ni una lletra.”

No sabem com ho van viure els diputats del PSC ni de CSQP, ja que han declinat participar en aquest recull, però la coincidència amb la ressaca de la nit de Reis probablement també va fer que la notícia els agafés per sorpresa.