President, no hi ha un més enllà; és l'hora de data i pregunta

En la sessió de control al govern d'aquesta mateixa setmana, demanàvem al president de la Generalitat la data i la pregunta del referèndum. Mentrestant, la coordinadora general del PDeCAT, la diputada Marta Pascal, feia una crida a l'independentisme a no pressionar amb la data i la pregunta. Sembla que la pressió només pot exercir-se sobre l'esquerra independentista; de fet, un cop aprovats els pressupostos, sembla que el temps de les pressions s'ha de donar per acabat.

La CUP ha iniciat una campanya de repartiment de centenars de milers de butlletes amb la que entenem que hauria de ser la pregunta del Referèndum: “Vol que Catalunya esdevingui una República Independent?” No té sentit obrir especulacions entorn de la pregunta, que ha de ser clara i binària. Tampoc no té gaire solta plantejar una pregunta com ara: “Vol vostè continuar formant part de l'Estat espanyol?” Un referèndum sobre la independència inquireix directament sobre la voluntat d'esdevenir independent. En política hi ha moltes coses complexes, però, segurament, una de les més senzilles és formular la pregunta d'un referèndum d'autodeterminació.

I la data. La data és important, perquè, arran del debat de política general, en què la majoria parlamentària va establir que el Referèndum tindria lloc, a tot estirar, el setembre del 2017, la majoria social partidària del referèndum mereix concreció. Els que estem decidits necessitem decisions per convèncer els indecisos.

Una concreció que ajudaria a consolidar el caràcter vinculant del referèndum. Una concreció que donaria el tret de sortida a les campanyes. Una concreció que afegiria credibilitat i que, en definitiva, no estaria renyida amb el fet que el Pacte Nacional pel Referèndum pugui seguir treballant per aconseguir suports nacionals i internacionals.

I parlo expressament d'anar a la cerca de suports, sense obviar el treball que el Pacte també impulsarà per demanar a l'Estat l'autorització per celebrar el referèndum, perquè no crec que hi hagi ningú, absolutament ningú, que cregui que l'executiu del govern espanyol, el del Partit Popular, farà cap pas per reconèixer el dret a l'autodeterminació. Malgrat els esforços esmerçats a intentar-ho, malgrat la insistència en el diàleg, és evident que no hi ha cap mena de possibilitat que l'Estat espanyol autoritzi un referèndum.

Per aquesta raó, continuem sense entendre la decisió de subordinar la data i la pregunta al que faci o deixi de fer l'Estat. Perquè, de moment –i no hi ha perspectives que això hagi de canviar–, l'Estat amenaça, suspèn, acusa i condemna. Reprimeix: està passant de la judicialització de la política a la policialització de la justícia. I per això ens va sorprendre la resposta del president Puigdemont: no concreta la data i la pregunta i deixa caure que “per aconseguir un acord, ho intentarem tot fins l'últim moment i més enllà [!?]”.

No sabem què vol dir “més enllà”, però, en canvi, sabem que el desafiament democràtic a l'Estat encara ha d'assolir cotes d'intensitat molt més altes, i que necessitarem tota la determinació i tota la disponibilitat per enfrontar-nos als advertiments penals, a la repressió judicial. Ja no són temps de polítiques autonomistes. Ja no són temps d'ambigüitats. Ja no són temps de calendaris dilatoris. Sabem que hi ha un compromís del Parlament i un compromís del govern. Sabem que queden menys de sis mesos perquè s'acabi el termini per celebrar el referèndum. Sabem que fixar la data i la pregunta, en darrera instància, no impediria que se celebrés eventualment de forma acordada amb l'Estat. I si l'Estat no el vol acordar, ja tindrem la data i la pregunta fixades. No, president: no hi ha “més enllà”.

Nosaltres, la CUP, seguirem on érem, on hem estat sempre: amb el compromís inequívoc amb el nostre poble i amb la convicció que el dret d'autodeterminació l'exercirem tot desobeint les suspensions de l'Estat.

A Escòcia, la data del referèndum s'hi va fixar un any i mig abans i la pregunta, quasi dos anys abans. Nosaltres no som a Escòcia, hi anem més tard, entre altres coses, perquè ens persegueix sense treva un Estat demofòbic, que ha esdevingut, a Catalunya, un Estat policia. Però el sentit comú i el sentit de l'oportunitat ens diuen que no cal demorar més el compromís per cridar el nostre poble al Referèndum.