Sa Coma, la platja dels catalans oblidats sota la sorra

Un grup de nens juguen sense samarreta a la platja de sa Coma, a l'est de Mallorca. En un recés, asseguts sobre les restes d'un búnquer de la Guerra Civil, asseguren que alguna vegada han trobat ossos a la sorra. No només ells. És un fet que es podria catalogar de relativament habitual. L'arena amaga una fossa de grans dimensions on es calcula que hi ha enterrats 500 cadàvers de republicans morts el 1936. La majoria són catalans. “Sabem la xifra perquè els falangistes inscrivien el nombre de persones que inhumaven, però no el nom. No sabem qui són”, lamenta la presidenta de l'associació Memòria de Mallorca (MdM), Maria Antònia Oliver, portaveu de la comissió tècnica de desapareguts i fosses.

Segons els historiadors, fins a 1.700 republicans principatins es van enrolar sota el comandament del capità Albert Bayo, que el 16 d'agost va desembarcar a Mallorca per alliberar-la de l'urpa feixista.Hi havia allistats militants del PSUC, d'Estat Català, de la CNT, el POUM, la FAI... L'expedició incloïa atletes que havien anat a Barcelona per competir en les Olimpíades Populars, que havien de començar aquell juliol però que la guerra va avortar, així com brigadistes internacionals, menorquins i les tristament famoses cinc infermeres de la Creu Roja assassinades a Manacor. El dia 17 Bayo informava la Generalitat i el president Lluís Companys: “Hem tingut bastant foc, però els feixistes, davant del nostre empeny i el foc dels nostres avions, fugen espaordits.”

Tanmateix, l'ofensiva per recuperar l'illa no va reeixir i pocs dies més tard, el 3 de setembre, es va ordenar el reembarcament. Bayo va enganyar la tropa fent-li creure que es replegaven per anar a ocupar Palma, segons la versió que va explicar a Mi desembarco en Mallorca. Unes 240 persones, sigui perquè no van tenir notícia de la retirada, sigui perquè no van ser a temps de fugir, van quedar atrapades a l'illa, i afusellades.

“Una vegada reembarcats va quedar una gran estesa de morts, el 90% republicans. Quan els nacionals arriben a sa Coma, on hi havia el quarter general republicà i un hospital de campanya, es troben amb un camp ple de cadàvers i el primer que ordenen és enterrar-los”, relata l'investigador i periodista expert en memòria històrica Antoni Tugores, que ha estudiat en profunditat els fets de sa Coma.

El nombre exacte de cossos enterrats a la fossa no es pot determinar sense obrir-la. “El que és segur és que són centenars. Podrien ser 700”, aventura l'historiador.

L'interès balear per desentrellar sa Coma ve de lluny. MdM va fer arribar fa temps al Memorial Democràtic un informe sobre la fossa. El maig de l'any passat van coincidir el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, i l'aleshores consellera de Cultura balear, Ruth Mateu, en ocasió d'una cimera sobre transparència a Barcelona. Tots dos van acordar reunir-se més endavant per tractar específicament sobre els catalans desapareguts a les Illes, però la reunió no es va acabar concretant mai. Fa dues setmanes es va suspendre una trobada del govern català amb el director general de Cultura balear, Jaume Gomila, que seria destituït uns dies més tard arrossegat per la dimissió de la mateixa consellera Mateu arran d'uns contractes adjudicats a l'excap de campanya de Més per Mallorca. Tot plegat ha entorpit la negociació.

Tanmateix, amb la remodelació del govern, la presidenta, Francina Armengol,ha creat una direcció general de Memòria Democràtica, que coordinarà les polítiques de la memòria, gestionarà el cens de persones desaparegudes i dependrà de la conselleria de Cultura, que dilluns passat va assumir la nova titular, Fanny Tur. La flamant direcció general és “imprescindible” per desenvolupar la llei de fosses, segons la diputada Margalida Capellà, una de les impulsores de la llei de la memòria balear, que va participar en la preparació de la querella a l'Audiencia Nacional sobre els desapareguts.

“Hi ha hagut contactes entre el govern català i el balear per tal d'estudiar si és possible l'exhumació” a sa Coma, explica Capellà, que admet la dificultat de l'operació. Oliver hi coincideix: “Entenc que l'exhumació és costosa, no vull dir que sigui inviable, però no sabem qui són les persones que hi ha desaparegudes.” En qualsevol cas, fins ara, “l'objectiu que s'ha treballat és, com a mínim, localitzar la fossa, senyalitzar-la i protegir-la. Pot ser una mica polèmic perquè és zona de banyistes, però el que no pot ser és tenir una fossa en aquestes condicions”, sentencia Capellà, que va ser també fundadora de MdM.

“Cal arreglar el tema, la Generalitat hi ha de participar no perquè hi tingui l'obligació, sinó perquè també hi té el dret, les dues coses”, constata Oliver. La col·laboració entre els governs arriba en un moment en què a Catalunya s'acaba de posar en marxa el programa d'identificació genètica per recollir l'ADN dels familiars que busquen parents desapareguts durant la guerra i la repressió franquista. L'entesa, doncs, es podria estendre no solament a la fossa de sa Coma, sinó al conjunt de fosses que es vagin obrint a les Illes, ja que hi hauria catalans en diferents punts. En total hi ha 47 fosses documentades a Mallorca, inclosa la de sa Coma, i 51 a l'arxipèlag –una més, a Menorca, pendent d'investigació– i actualment s'està treballant en la inhumació de la de Porreres.

Oliver adverteix que el cas “és molt desconegut a Catalunya. Hi ha molts familiars de persones desaparegudes que no saben que són a Mallorca. L'expedició va tornar a Catalunya i després va continuar la guerra...” Fins ara no hi ha hagut una petició concreta de ningú que vulgui que s'obri sa Coma per saber si allà hi ha un pare o un padrí.

En Manel ha tingut sort. Busca el seu avi, Ricard, que era de Gràcia. Sap del cert que és enterrat a l'illa. Estirant el fil ha pogut determinar que probablement les seves despulles siguin a Son Servera, però diverses obres n'han fet més que difícil la localització:“El van matar en combat i els que van quedar els van afusellar. Un d'ells, però, es va salvar, Domingo López, perquè no el van tocar. En el tret de gràcia, la bala li va foradar la mandíbula i el van donar per mort.” López estava a les ordres de l'avi d'en Manel, segons el mateix jove supervivent relatava en una entrevista a la premsa de l'època, al diari La Noche, en què explicava com va sobreviure de miracle a l'afusellament.

La platja de sa Coma, al terme de Sant Llorenç des Cardassar, era abans una part que quedava allunyada i la gent no acostumava a anar-hi a nedar, però actualment és un indret turístic, amb un passeig, tot ple d'hotels. No hi ha cap cartell o indicació que allà hi passés res o que aquell monticle no és una duna, sinó una fossa. “Jo seria partidària de tancar aquella zona de platja. De sempre s'ha sabut que allà hi ha una fossa, però no s'ha tractat el tema. No sé si és perquè els desapareguts que hi ha allà són catalans”, reflexiona Oliver. “Cada any venen els turistes i s'hi posen al damunt”, lamenta.

Tugores, en canvi, considera que és un tros molt gran per ser tancat. “Jo seria més aviat partidari d'aprofitar els mesos d'hivern, quan no hi ha banyistes, per fer una intervenció en profunditat i veure què es pot trobar. Quants cossos es trobarien és una incògnita. Em deia un pagès que els primers anys, quan plovia molt, la mar s'enduia molta cosa cap a dins”, evoca l'investigador.

El cas de sa Coma és urgent. “No pot ser que sigui un lloc obert per on passa la gent i troba ossos humans, la Guàrdia Civil se'ls endú i ves a saber on els fica. Això ha anat passant durant molt de temps, inclús hi ha hagut gent que s'ha endut ossos a casa seva, una cosa surrealista, al·lucinant”, denuncia Oliver. Actualment no existeix a l'illa cap ossari com el del memorial de les Camposines, a les Terres de l'Ebre, on dipositar els ossos que van emergint en espera que algun dia es puguin identificar. L'any 1991 va aparèixer fins i tot una calavera. Tal com recollia el diari La Región, la van trobar dos nens que jugaven a la sorra.