Política

Les llàgrimes de cocodril d'Aguirre

L'expresidenta madrilenya confessa amb la veu trencada que, si es confirma que González és culpable, serà un “cop molt dur”

Diu que no coneix de res Correa i assenyala el “PP nacional” per les contractacions

Esperanza Aguirre va arribar a l'Audiencia Nacional per declarar en el judici de la trama Gürtel amb la intenció de fer tots els papers de l'auca: el d'àvia desvalguda, el de líder desafiadora, el de política hiperactiva... I, com a colofó, el de dona afligida i resignada a confiar en qui no toca. “Si Ignacio González és culpable, serà un cop veritablement molt i molt dur”, assegurava amb la veu trencada l'expresidenta de la Comunitat de Madrid i del PP autonòmic. “I, si no ho és, estic commocionada pel calvari que està passant i el que li queda per passar, perquè la justícia és molt lenta.” En aquell moment, Aguirre va començar a somicar –no se sap ben bé si per la situació de González o per la seva pròpia– i és quan va decidir posar punt final al seu monòleg davant la premsa, durant el qual es declarava desolada per la detenció del que havia estat el número dos al govern madrileny i el seu successor quan va deixar la presidència.

Si bé la llista de dirigents del PP de l'etapa d'Aguirre que han passat per la justícia o que han rebut una visita policial comença a ser llarguíssima, l'eventual culpabilitat de González suposaria, en tot cas, el tercer cop que algú del seu entorn més proper “li surt malament”, després de les “decepcions” reconegudes anteriorment de Francisco Granados –a la presó per l'operació Púnica– i de l'exconseller Alberto López Viejo, que aquests dies ocupa el banc dels acusats per haver fet contractes amb la Gürtel i és el motiu que va portar l'expresidenta a haver de testificar ahir.

Com és habitual, Aguirre no sabia res dels embolics dels seus col·laboradors amb els caps visibles de la Gürtel; ella ni feia contractacions ni controlava la logística, només es dedicava a governar, reiterava. Tantes explicacions va donar dels seu “èxits” que fins i tot el tribunal la va tallar. No només assegurava no haver vist mai Francisco Correa, el cap de la trama, sinó que afegia que López Viejo –que va arribar a ser viceconseller de Presidència i conseller d'Esports– no era de la seva confiança, sinó que havia aterrat a la campanya del 2003 –celebrada després del polèmic tamayazo– com una aparició, això sí, enviada des del “PP nacional”. I el mateix argument el va fer servir per a un altre dels seus col·laboradors que també està investigat en un altre sumari de la Gürtel, suggerint que els corruptes no sortien de casa seva, sinó que els enviaven des del carrer Gènova. I mentre anava enviant avisos a Rajoy, tornava a deixar caure la teoria que, “sense saber-ho”, va ser ella la que va destapar la Gürtel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia