Ensenyament
Clam contra la pretensió de tutelar els llibres de text
Ensenyants i administració defensen la professionalitat dels docents i de les editorials davant el suposat adoctrinament històric
Neguen que hi hagi cap manipulació i hi veuen motius polítics
L'anunci del Ministeri d'Educació de demanar un informe a l'alta inspecció perquè dictamini si els llibres de text d'història catalans “adoctrinen” contra Espanya tal com sosté un estudi del sindicat de professors Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari (AMES) ha revoltat els ensenyants i el govern, que defensen la feina dels docents i critiquen la nova ingerència de l'Estat en el sistema educatiu català.
La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, es va mostrar ahir “absolutament convençuda” que no hi ha cap problema amb els llibres de text i “molt desconcertada” per la “desconfiança total i absoluta cap a les editorials i els docents” del govern espanyol. En el mateix sentit es va expressar el síndic de greuges, Rafael Ribó, que ha obert una investigació d'ofici sobre el cas. El síndic demana conèixer els motius del caràcter urgent de l'actuació iniciada per l'administració de l'Estat quan no sembla que els llibres de text incompleixin els mandats constitucionals. Ribó recorda que els continguts dels llibres de text els ha de decidir la comunitat educativa i que “han de mantenir el rigor històric i didàctic sense que aquesta tasca es vegi afectada per disputes de caràcter partidista, la qual cosa suposaria una nova mostra de la regressió de drets”.
Joaquim Prats, catedràtic de didàctica de les ciències socials de la Universitat de Barcelona (UB) i autor d'una trentena de llibres de text d'història, veu “equivocada” la visió que es pretén donar dels llibres de text catalans. “No crec que es pugui dir que hi ha una manipulació deliberada de la història”, sosté Prats. “Hi ha llibres millors i pitjors i n'hi ha molts que contenen errors, però són errors anecdòtics. No hi ha cap conxorxa.” El catedràtic, en tot cas, troba que els manuals posen molt el focus en la “història institucional” i poc en la vida quotidiana de les persones, però no hi veu un biaix antiespanyol. “Mai no m'ha pressionat ningú. Ni la Generalitat ni cap editorial m'han indicat com he d'organitzar les lliçons”, afegeix.
Rèplica dels docents
Pep Castilla, professor d'història de l'institut Lluís de Peguera, de Manresa, també nega cap pressió. “Fa dinou anys que dono classes d'història i mai ningú m'ha dit què s'ha d'explicar i què no”, assegura Castilla, que creu que la mesura del ministeri “respon a qüestions polítiques”. “Aquestes mesures recorden temps passats, quan només existia el pensament únic”, lamenta el professor. “Ara resultarà que tot el desafecte que es té per Espanya des de Catalunya és culpa dels professors d'història”, afegeix.
Cris Marín, mestra de cinquè de primària a l'escola Mestre Gibert, de Sant Andreu, nega també que hi hagi cap manipulació dels alumnes. “Ensenyar la pròpia llengua, cultura i la història del país on vius no és adoctrinar, sinó arrelar i crear ciutadans i ciutadanes cultes i lliures”, assegura.
LES XIFRES
Canvis curriculars per espanyolitzar els nens catalans
Els recels del govern espanyol sobre els continguts d'història que s'ensenyen a Catalunya venen de lluny. En el primer mandat de José María Aznar, l'aleshores ministra d'Educació, Esperanza Aguirre, va intentar rebaixar el marge de la Generalitat a l'hora de fixar el currículum en aquesta matèria i, més recentment, José Ignacio Wert va explicitar la voluntat d'“espanyolitzar” els alumnes catalans. Ara, el sindicat AMES pretén fer canviar els llibres de text perquè, entre altres coses, remarquin que la Constitució està per sobre de l'Estatut, deixin de representar Catalunya amb un color propi als mapes, no facin “victimisme” pel Decret de Nova Planta, ensenyin que les lleis del Tribunal Constitucional s'han de complir agradi o no i facin servir el terme “Regne d'Aragó” en lloc de “Corona catalanoaragonesa”. Sobre aquest punt, Joaquim Prats, catedràtic de didàctica de les ciències socials de la UB, opina que la denominació que utilitzen els llibres és correcta i que, en tot cas, potser caldria afegir-hi catalano-aragonesa-valenciana. “Els qui han fet l'estudi no en saben gaire”, conclou Prats.