Sánchez es podemitza
El secretari general del PSOE llança una opa a Iglesias i s’erigeix en el baluard del 15-M
Es proposa capitanejar un front al Congrés per plantar cara al PP
Reitera que el canvi “depèn de tres” partits
El PSOE demana pas a Podem. Aprofitant que la seva figura ha reeixit mentre que la del rival minva en cada enquesta que es publica, Pedro Sánchez va llançar una opa al discurs de Pablo Iglesias en el seu debut com a secretari general del PSOE. Envoltat de milers de militants i simpatitzants que van assistir a la seva proclamació, Sánchez va fer una picada d’ullet als “indignats” –amb un recordatori explícit al 15-M– i va voler presentar el PSOE com l’únic partit capaç de rescatar els perdedors de la crisi i l’única alternativa viable per fer fora el PP de La Moncloa. “Som l’esquerra de govern, i mirarem la dreta de cara. Ni de costat ni des de baix. De cara!”, exclamava, fent seu un llenguatge que s’ha sentit pronunciar al líder morat. Fins i tot es va referir als que “corrompen” la Constitució com a “enemics”, mentre usava el concepte de “democràcia real” per al·ludir a la igualtat entre homes i dones, i el de “democràcia radical” per oferir “exemplaritat” davant del “descrèdit” institucional. En un altre moment, va sorgir la idea de “pàtria” i va carregar contra els que “la confonen amb el patrimoni i s’ho enduen tot cap a paradisos fiscals”, en contraposició amb “la nostra”, la que està “a les aules de les escoles i als llits dels hospitals”.
Sánchez va voler presentar el PSOE com el que havia estat fins que van emergir Podem i Ciutadans: el partit hegemònic del centreesquerra i l’únic amb experiència per posar-se al capdavant de La Moncloa. A Albert Rivera, doncs, li va deixar caure que el centre –l’espai pel qual asseguren competir els socialistes i la formació taronja– serà l’indret on el PSOE situarà les polítiques socials, mentre que a Iglesias li va deixar anar: “Hi ha qui diu que vol recuperar tot allò que la socialdemocràcia va construir i la dreta va desmantellar. Que no es preocupin, que el PSOE torna a ser aquí.”
El reelegit secretari general, si més no, pretén tornar a situar el socialisme a l’epicentre de la iniciativa política erigint-se en l’estendard dels dos partits que van créixer a l’ombra de la indignació per les polítiques del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i de les retallades i la corrupció del PP. I és per això que oferia a Podem i C’s constituir un front estable al Congrés –no va dir res de moció de censura– que, a més, li donarà a ell el pretext per acudir a reunions a la cambra. Així, tot i les contínues rebregades que ha encaixat la seva proposta, Sánchez s’ha proposat que l’electorat interioritzi que el fracàs de la seva investidura i el fet que Mariano Rajoy sigui a La Moncloa no és culpa seva, sinó de les noves forces, que critiquen els tics de la vella política, però alhora són incapaces de dialogar. “El canvi depèn fonamentalment de tres [partits]”, etzibava.
Conscient, però, de les dificultats que s’aixequin els vets respectius, el líder feia una proposta genèrica per posar-se al capdavant d’un front d’acció al Congrés que –si bé no ho va explicitar– hauria d’incloure també altres forces contràries a la gestió del PP com ara ERC i el PDeCAT. Al marge de la tensió amb les forces independentistes atesa la proximitat de l’1 d’octubre –ahir va tornar a expressar el seu rebuig frontal al referèndum–, Sánchez ja no està lligat de peus i mans per un comitè federal que no li deixava cap marge de maniobra per negociar amb els sobiranistes.
La seva negativa a acceptar el dret a decidir i el compromís per plantar-hi cara i impedir que es pugui exercir el continuen separant d’aquestes forces. En espera del que passi a Catalunya, doncs, insistia en la seva oferta de reconèixer la plurinacionalitat de l’Estat, –“la nació de nacions” que reivindicava Peces-Barba– i carregava contra “l’engany” de l’independentisme i el “neocentralisme” del PP mentre enarborava la bandera del “catalanisme”.
Sánchez també va voler retre homenatge a una de les figures del PSC i, fent seves les paraules de Carme Chacón quan el 2012 aspirava a la secretaria general, va concloure el seu discurs etzibant: “Si diem esquerra, fem esquerra. Si diem canvi, fem canvi.”
LES FRASES DE SÁNCHEZ
Mala maror entre els barons
Sánchez s’ha fet un equip a mida, sense cap gest d’integració. I la revalidació dels òrgans de govern –la direcció, el comitè federal i el comitè de garanties– ha posat en evidència que la tranquil·litat que imperava al congrés era només aparent. Els aparells del partit van ser revalidats pel 70% dels més de 1.000 delegats, amb un evident vot de càstig procedent, sobretot, d’aquells sectors que van donar suport a Susana Díaz i que ara s’han vist expulsats del “nou PSOE”. La presidenta andalusa abandonava el ple la nit anterior sense que els seus seguidors ni tan sols votessin el projecte polític de Sánchez. Va ser l’únic estirabot públic d’un sector que ha decidit retirar-se i deixar fer el líder. “Fins que s’estavelli; llavors en parlarem”, suggereixen. Alguns destacats dirigents territorials, en tot cas, no dissimulaven el seu enuig pel fet de veure’s desterrats de Ferraz, però, sobretot, com és el cas del valencià Ximo Puig, el que els dol és que també els volen debilitar als seus territoris. I és que Sánchez vol presentar una alternativa per liderar el PSPV. I no serà l’únic cas.