Junqueras avisa l’Estat que assumeixi el resultat de l’1-O

El govern català actuarà amb la “màxima responsabilitat” l’endemà del referèndum per tal de preservar les “preuades reputacions institucionals” i “amb ganes d’assumir totes les atribucions” que li corresponguin. I espera, pel seu propi bé, que el de l’Estat no hi posi entrebancs. L’advertència la llançava ahir Oriol Junqueras en un dinar de la Cambra de Comerç de Barcelona amb motiu de l’entrega dels premis Llotja, en què va instar l’Estat a “no caure en l’error”, ni que sigui de manera “temporal”, de mirar d’impedir que el govern tiri endavant el mandat de les urnes, perquè “es perjudicaria a si mateix”. “Tots serem els primers interessats” que s’apliqui, cloïa.

Responent les preguntes d’un auditori format bàsicament per empresaris, el vicepresident va recordar que la incertesa política fins ara no ha estat negativa per a l’economia, i no veu “cap raó” perquè això hagi de canviar. Ben al contrari: creu que la independència, que gairebé donava per feta, obrirà “moltes expectatives beneficioses” en l’àmbit econòmic. Fins llavors, i en vista de la demanda que hi hagi més negociació en el que no fa al·lusió estricta al referèndum, va recordar que la voluntat del govern hi continua sent, però amb “cap resultat pràctic” fins ara. “Tenim una relació tan educada i cordial amb els ministres com inefectiva”, etzibava, i ho exemplificava amb la petició a Hisenda, encara insatisfeta tot i que ningú hi veu pegues, que els crèdits a curt termini amb la banca espanyola passin a ser a llarg termini. Tampoc confia que tot plegat canviï amb el traspàs de poders al PSOE, amb relació al qual manté un “escepticisme fonamentat en l’experiència històrica”. “No ha destacat mai pel respecte a la realitat plurinacional: per les seves obres els coneixerem”, assenyalava.

S’arribi o no a la independència, Junqueras va reiterar que el govern vol recórrer a “sistemes de finançament alternatius” al FLA, amb referència a una tornada als mercats de deute, amb la qual, segons ell, fins i tot està d’acord l’executiu estatal, i que Catalunya estaria “clarament en disposició” d’afrontar, ja que el seu PIB va créixer el 2016 fins a quatre cops per sobre del dèficit. En aquest sentit, tornava a lamentar que “les bestretes del sistema de finançament es calculin sistemàticament a la baixa”, i presumia que correspon a la Generalitat fins a un 85% de la reducció total del deute del conjunt d’administracions espanyoles els últims anys. No era l’única queixa, ja que, arran d’una pregunta sobre l’acord amb el PNB per als pressupostos, capgirava un argument clàssic de l’unionisme i denunciava que “no tots els ciutadans espanyols siguin tractats de la mateixa manera” per l’Estat i que la dotació pressupostària per càpita de recursos públics en cada àmbit territorial presenti “tremendes diferències”.

En la xerrada prèvia sobre els reptes de l’economia catalana, Junqueras ja havia assenyalat com una de les incerteses les diferències en el preu de l’energia, i el fet que, tot i produir “un dels mixos elèctrics més barats d’Europa”, es paga “una de les factures més cares”. A més, alertava de la falta d’inversions per facilitar el transport, i els canvis en la política monetària que podrien apujar els tipus i, per tant, fer que es disparés un altre cop la factura dels interessos.