A DUES BANDES
Una Catalunya independent tindria una renda per sobre de la mitjana europea
El problema de la jubilació és més greu per a l’Estat espanyol que per a la Catalunya independent
Una de les grans assignatures pendents, tant si s’arriba a ser un nou estat com si no, és el nivell d’anglès
Per crear ocupació, cal canviar el sistema productiu i augmentar els sous de misèria que es paguen actualment
El referèndum no serà unilateral, el que ho és és l’actitud del govern espanyol, que ni tan sols ha volgut parlar
L’economista Clara Ponsatí, nomenada ahir consellera d’Ensenyament de la Generalitat, va participar en la sèrie A Dues Bandes fa dues setmanes, en qualitat de directora de l’Escola d’Economia i Finances de la Universitat de Saint Andrews (Escòcia) i com a catedràtica de la Barcelona GSE. Aprofitant uns dies que era a Barcelona, vam poder parlar amb ella i amb Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, per analitzar les possibilitats de veure una Catalunya independent i si l’economia i els ciutadans viurien millor. La primera pregunta obligada era si seria viable una Catalunya independent. “Amb la situació actual, atès el dèficit fiscal que hem patit les darreres dècades, sembla que no hi ha discussió sobre la viabilitat financera d’un estat català.” És més, la catedràtica assegura que “la viabilitat econòmica és indiscutible”. Entre els economistes, però, hi ha menys acord en els efectes dels anomenats casos de transició. En aquest sentit, el degà dels economistes afirma que “si no hi hagués els 16.000 milions d’euros de dèficit els pressupostos públics de la Generalitat tindrien superàvit”. I el més important de tot en un moment de penúries i deute públic com a conseqüència de la crisi és que, tal com diu el també expert en temes fiscals, “sense aquest dèficit hi podria haver accés al mercat de capitals, que permetria, sobretot, afrontar un dels grans reptes que tindrem en el futur, com és el cas de les pensions”. Efectivament, el futur de la Seguretat Social és un dels aspectes que més preocupen milions de catalans i de ciutadans de l’Estat espanyol. I més encara quan s’ha escolat el fons de reserva que hi havia per pagar els jubilats tenint en compte que fa uns anys aquesta guardiola arribava gairebé a 70.000 milions d’euros. Tot i que la demografia és molt semblant entre els pensionistes catalans i espanyols, la problemàtica per als jubilats “és més aviat favorable a Catalunya”, explica Clara Ponsatí, que també ha estat catedràtica a la prestigiosa universitat nord-americana de Georgetown, i que hi afegeix que el problema de les pensions “és més gran per a l’Estat espanyol que per als jubilats catalans”. Cal recordar que històricament l’atur és més baix i la mitjana de salaris és més elevada a Catalunya que a Espanya. Aquestes dues circumstàncies fan que en els càlculs per a les prestacions dels futurs jubilats siguin prop d’un 10% més elevats a Catalunya que en terres espanyoles.
Els dos economistes, amb sensibilitats diferents, es posen d’acord en pocs minuts a l’hora de reconèixer que si Catalunya es converteix en un nou estat del Vell Continent milloraria la riquesa. “La renda per càpita de Catalunya seria una renda alta, molt per sobre de la mitjana europea”, explica Clara Ponsatí. Per la seva banda, Joan B. Casas recorda que una fortalesa per a la Catalunya del futur serà que la nostra economia “és molt equilibrada, potent i diversificada”, però diu que caldrà fer polítiques per corregir certs desequilibris que hi ha actualment.
En la conversa a dues bandes que es va fer fa uns dies a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, van quedar clars alguns aspectes essencials per a la Catalunya separada d’Espanya. Un, que la independència és totalment viable; dos, que la renda per càpita milloraria “substancialment”, i tres, que el futur de les pensions està més garantit a casa nostra que a Espanya. Tot i així, hi ha aspectes que caldrà millorar tant amb independència com sense. Un és l’atur. “Cal una reforma del mercat laboral molt ambiciosa, i no sé si serem capaços de tenir els consensos per fer-la”, assegura Clara Ponsatí, molt vinculada a moviments a favor que Catalunya esdevingui un estat europeu. El seu raonament és que les empreses catalanes són molt petites. Per què? “Pel tipus d’estructura de negociació col·lectiva, ja que en estar en companyies més grans la negociació col·lectiva lliga molt.” Hi afegeix que generar nivells d’ocupació homologables a Europa vol dir tenir un mercat de treball regulat com el dels països europeus: “Això pot suposar políticament i socialment molts costos, no sé si tindrem l’atreviment de fer-ho.”
El mercat laboral s’ha de polir. Per Joan B. Casas, “ara hi ha salaris impropis d’una societat desenvolupada i moderna, això s’ha de corregir”. El degà es planteja si el sistema productiu que tenim pot donar feina i que no sigui amb sous de misèria. Cal afegir, tal com explica l’expert ens fiscalitat, que fins ara el mercat de treball s’ha solucionat amb la immigració perquè hi ha una piràmide d’edat molt envellida. “Barcelona és la ciutat d’Europa amb la natalitat més baixa.”
“És inaudit que gastem tantíssims diners en hospitals i tan pocs en escoles bressol i joves”, afirma la catedràtica de la Barcelona GSE. Diu que si la gent que pensa tenir criatures no veu que ho tindrà fàcil llavors ja no en té, per això “cal apostar per polítiques de natalitat”, diu Clara Ponsatí, que recorda que l’Estat espanyol ha fracassat de manera estrepitosa amb la crisi dels refugiats, que és una crisi humanitària i per tant mereix un tracte humanitari, però “també és una oportunitat econòmica”.
Una altra assignatura pendent a Catalunya –i encara més a l’Estat espanyol– és la manca d’idiomes. “Si volem ser un nou estat europeu hem de saber anglès, sobretot els estudiants i les noves generacions.”
Davant la pregunta de si amb la independència canviaria el dia a dia en les respectives professions, Joan B. Casas respon que el primer que es notarà és que hi haurà més recursos. També “hi hauria més llocs de treball destinats a la nova administració”. Per a la nova consellera, la sobirania seria una oportunitat per a la universitat catalana perquè “canviaria el professorat funcionarial, els mecanismes d’administració de recursos i els projectes de recerca”.
Ponsatí és de l’opinió que el referèndum no és unilateral. “El que és unilateral és l’actitud del govern espanyol, no s’ha plantejat ni la possibilitat de parlar.” Explica la catedràtica d’economia que “els pobles tenen el dret a l’autodeterminació i, quan són conscients que el tenen, l’exerceixen”. El degà, per la seva banda, assegura que el govern ha fet l’única cosa que podia fer en les circumstàncies actuals. “No fer-lo seria també molt costós electoralment.” Ponsatí critica que “s’ha trigat massa a organitzar la consulta, no se’n va parlar fins un any després del 27-S”.
“Si fóssim un nou estat, l’economia seria molt forta”
Si no hi hagués els 16.000 milions de dèficit fiscal amb l’Estat, el pressupost de la Generalitat tindria superàvit
“Catalunya tindria una de les rendes més altes de la UE”
Si mirem com administra Espanya els seus recursos, el nivell de malbaratament és brutal
