El govern expedirà documents de nul·litat individualitzats per a les víctimes dels judicis franquistes
Els més de 66.000 afectats que surten al llistat publicat per l’Arxiu Nacional i els seus familiars poden sol·licitar l’acreditació arran de la llei aprovada al Parlament
La conselleria de Justícia expedirà a partir del setembre documents de nul·litat dels judicis polítics durant el franquisme a Catalunya. Després d’aprovar-se la llei de reparació jurídica de víctimes del franquisme i de publicar-se els més de 66.000 noms dels afectats, ara els propis implicats o les seves famílies podran demanar un document que donarà fe de l’anul·lació d’aquelles sentències i processos judicials.
Els tràmits es podran fer presencialment a les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat, el telèfon d’informació 012 o un formulari a la web del Departament de Justícia.
El conseller Carles Mundó ha explicat que “el més important” era l’aprovació de la llei el passat mes de juny i la publicació dels més de 66.000 noms al DOGC per part de l’Arxiu Nacional per tal de “rehabilitar la dignitat que mai havien perdut”. Ara, per completar aquest procediment, els afectats o els seus familiars podran demanar un document individualitzat que acreditarà que el judici al qual van ser sotmesos ha quedat anul·lat i va ser il·legal, ja que, segons Mundó, no complien les garanties democràtiques, no respectaven el dret de defensa, ni la legislació vigent aleshores, com era l’Estatut d’Autonomia del 1932.
Mundó ha afirmat que el document farà constar que el Govern acredita que la llei catalana ha anul·lat aquell procediment judicial concret. Això, segons ell, “alliberarà” moltes famílies, i “posarà llum” a la “foscor” i la “por” que han passat bona part d’aquestes, que han silenciat aquells episodis traumàtics i que ara en podran tornar a parlar amb l’ajuda d’aquesta anul·lació formal per part de la Generalitat. Per a Mundó, “l’emoció” que ha provocat aquesta llei en les famílies ha estat “impactant”, ja que moltes han conegut per primera vegada aquest episodi històric familiar.
A més a més, les famílies que ho vulguin, també podran demanar els expedients judicials sencers. Ara bé, alguns d’aquests estan en arxius militars fora de Catalunya, i per tant poden ser més complicats de trobar i d’aconseguir. En tot cas, els afectats poden sol·licitar la documentació a l’Arxiu Nacional, que els en donarà una còpia si la té o els dirà on la poden aconseguir, tot i que en alguns casos serà difícil.
El Parlament, en un “acte de sobirania”, segons el conseller, va aprovar per unanimitat el passat 29 de juny anul·lar les sentències polítiques del règim franquista i declarar “il·legals” els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que va actuar a Catalunya del 1938 al 1978, “per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just”.
En conseqüència, “es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.
La llei encomanava a l’Arxiu Nacional de Catalunya a fer pública una relació de persones a les quals se’ls va instruir procediments judicials militars (consells de guerra, diligències prèvies i similars). I també autoritza a actualitzar la llista, si l’Arxiu Nacional té coneixement, per qualsevol causa, de l’existència de processos que per no haver-se’n conservat testimoni en l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya no s’han inclòs a la relació inicial. L’Arxiu Nacional va publicar al DOGC el passat 11 de juliol tots els noms, número de procés judicial, dates i pena imposada.
