La CUP denuncia Pau Pérez i José L. Martín

Nova sacsejada per a l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona. Els dos regidors de la CUP, Laia Estrada i Jordi Martí, han denunciat el regidor d’Economia, Hisenda i Serveis Centrals, Pau Pérez (PSC), i el primer tinent d’alcalde, cap de Presidència i regidor de Transparència, Govern Obert, Espais Públics i Contractació, José Luis Martín (PP), per “incompatibilitats” dels seus càrrecs com a regidors municipals amb els seus càrrecs privats a la societat Nàutic Tarragona SA, encarregada de la gestió del port esportiu, i com a membres, també, com a representants de l’Ajuntament, del consell d’administració de l’Autoritat Portuària, una entitat que, a més, té el 35% del capital de Nàutic Tarragona SA.

La CUP va presentar la denúncia a la unitat de delinqüència econòmica i fiscal de la unitat orgànica de la policia judicial (UDEF), de la Guàrdia Civil de Tarragona. Aquest cos hauria vist prou indicis de delictes i ha traspassat la denúncia a la fiscalia de Tarragona, que ja ha obert diligències.

A més de compaginar tots aquests càrrecs, amb “una clara incompatibilitat en les seves funcions”, aquest fet també ha pogut comportar “diferents presumptes delictes”, que serien els delictes contra l’administració pública, prevaricació dels funcionaris públics i altres comportaments injustos, falsedat documental, suborn, malversació i negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i abusos en l’exercici de la seva funció, entre d’altres. Així s’assenyala en la denúncia de la CUP, a la qual ha tingut accés aquest diari.

Entre el 1997 i el 2014, Pau Pérez va ser gerent de l’empresa Nàutic Tarragona SA, com a activitat professional privada. I, com a mínim des del 14 de juliol del 2011, també era el representant del consistori en el consell d’administració de l’Autoritat Portuària. Segons la denúncia de la CUP, quan va ser destituït com a gerent de Nàutic Tarragona, ara fa tres anys, va cobrar una indemnització de 105.000 euros, aprovada pel consell d’administració de l’empresa. En aquesta empresa –cal recordar–, hi està participada l’Autoritat Portuària, i el mateix regidor forma part del consell d’administració com a representant de l’Ajuntament.

Per la seva banda, José Luis Martín ha estat des del 2011 i fins fa pocs mesos secretari del consell d’administració de la mateixa empresa que gestiona el port esportiu. I almenys des del 15 de desembre del 2011 també té accions a Nàutic SA. Es dona el cas que el seu germà, Jesús Martín, era el propietari, fins al febrer de l’any passat, del 25% de les accions de l’empresa. Segons s’assenyala en la denúncia, les va vendre el mateix mes que es va signar el pacte de govern municipal entre el PSC i els grups del PP i Unió, i que va suposar l’entrada de José Luis Martín al govern municipal. A més, el 9 de maig de l’any passat, el regidor del PP va substituir Pau Pérez com a representant de l’Ajuntament en el consell d’administració de l’Autoritat Portuària. “Quan el seu germà, Jesús Martín, tenia el 25% de les accions d’aquesta empresa, José Luis Martín era a la vegada membre del consell d’administració de l’Autoritat Portuària [que té el 35% del capital de Nàutic SA]. Per tant és evident que estava incurs en una causa d’incompatibilitat, ja que la seva imparcialitat i objectivitat no estaven garantides”, segons s’indica en l’escrit que ara està en mans de la fiscalia.

Presumptes delictes

Tot plegat, per la CUP, suposa “una incompatibilitat de càrrecs prohibida per la normativa vigent”. I encara més: “Ens podem trobar davant la realització de diferents presumptes delictes” penals i irregularitats “si certament van utilitzar la seva posició privilegiada de regidors de l’Ajuntament, membres del consell d’administració de l’Autoritat Portuària i, alhora, gerent i secretari/accionista de Nàutic Tarragona SA per treure’n un profit personal o bé afavorir els seus familiars”, segons diu la CUP en la denúncia. I hi afegeixen: “Al nostre parer, aquesta situació d’incompatibilitats hauria d’haver estat declarada per l’Ajuntament de Tarragona, ja que la possibilitat que algun dels intervinents al llarg d’un procediment de contractació tingui alguna relació amb algun dels licitadors o amb l’adjudicatari suposa un clar risc de parcialitat que ha de ser eliminat. La confluència d’interessos privats en una contractació pública pot ser una porta oberta a la corrupció, que suposa un mal ús del poder públic per obtenir guanys privats, entenent per privat no solament el guany personal, sinó també el de familiars, amics o el del mateix partit polític”, afirmen en la denúncia.