Relleu del cap dels Mossos
L’excap de presons de la Generalitat fins l’any passat, Pere Soler, serà el nou director general de la Policia en substitució d’Albert Batlle
Batlle presenta la dimissió al nou conseller Forn i es mostra convençut que els agents del cos actuaran amb “estricte respecte i subjecció a la llei” en aquests dos mesos i mig fins al referèndum previst per a l’1-O
Pere Soler, l’exdirector de Serveis Penitenciaris amb el conseller Gordó i exregidor de Terrassa al costat de l’aleshores líder local de CiU, Josep Rull, serà el nou director general dels Mossos d’Esquadra per afrontar els dos mesos i mig fins a la celebració del referèndum previst per a l’1 d’octubre.
Convençut de la legitimitat del referèndum de l’1-O, Soler assumeix la responsabilitat en substitució d’Albert Batlle, que ahir al matí presentava la dimissió al nou conseller d’Interior, Joaquim Forn. Pere Soler serà nomenat avui pel govern després que, dissabte, el nou conseller deixava la porta oberta a la marxa de Batlle, amb qui havia mantingut una primera conversa. Albert Batlle, amb un discurs funcional del paper dels Mossos, havia defensat que el cos ha de mantenir en tot moment la neutralitat política i complir i fer complir la llei.
Pere Soler i Campins, nascut a Terrassa el 1967 i advocat de professió, va ser nomenat pel conseller Germà Gordó director de presons el juny del 2013, després de la dimissió de Xavier Martorell arran de l’afer d’espionatge de l’agència de detectius Método 3. Amb l’arribada de Carles Mundó a la conselleria de Justícia, Soler era substituït per Armand Calderó. Fonts policials atribuïen ahir la dimissió de Batlle a motius polítics. Exregidor i exdiputat provincial del PSC i exsecretari de Serveis Penitenciaris amb el govern tripartit, Batlle va agrair ahir la confiança per la qual va ser nomenat, així com la col·laboració del Departament d’Interior i el govern català –Batlle va arribar al càrrec al 2014 de la mà de l’aleshores conseller d’Interior, Ramon Espadaler, d’UDC–.
“Subjecció a la llei”
Al personal de la direcció general i als comandaments, l’excap de la policia els va agrair ahir el seu servei i es va mostrar convençut que “en els actuals moments de la vida del país” els agents continuaran defensant la seguretat “amb estricte respecte i subjecció a la llei”.
En reacció amb el relleu al capdavant de la policia catalana, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ho considerava ahir un canvi “normal i natural”, tenint en compte que els nous consellers tenen dret a envoltar-se de persones de la seva confiança, hi afegia tot destacant que el partit donarà suport als relleus i canvis organitzatius que els nous consellers i el govern considerin necessaris.
Des del govern espanyol i l’oposició tot van ser crítiques o alertes per la marxa de Batlle després de la sortida del conseller Jané. La vicepresidenta de l’executiu de Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, va qualificar de “gravíssima dinàmica” del govern català amb la sortida dels consellers “moderats” i va advertir al president Puigdemont i al vicepresident Junqueras que, davant del fet que el referèndum “no se celebrarà”, tenen l’opció d’assumir el fracàs ara o aleshores. Per la vicepresidenta espanyola, “qualsevol govern assenyat el que faria és aturar-se, reflexionar i analitzar la deriva en la qual estan col·locant-se i a la qual estan portant tanta gent moderada i assenyada”. També de “govern de radicals” va qualificar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, als membres de l’executiu de Puigdemont.
L’acusació de radicalització és una idea explotada i repetida per la majoria de partits de l’oposició. Així, des de Ciutadans, el diputat Jorge Soler assegura que Puigdemont fa fora els crítics per “ser més independentista que ERC i més antisistema que la CUP”.
Per la seva banda, el secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, confiava ahir que la marxa de Batlle no suposi una “deriva de radicalitat” de la conselleria d’Interior. En canvi, la portaveu parlamentària d’Units Podem, Irene Montero, considera que Batlle dimiteix per la “persecució” política, judicial i econòmica que practica el govern del PP.
