Suport al procés sobiranista
L’ANC vol que la independència tiri endavant si guanya el “sí”, al marge de la participació
Demana, segons un document intern difós avui, que el Govern i els diputats ho expressin públicament
Per a l’ANC, la participació no és un bon indicador de l’interès social real que genera una consulta quan existeix un boicot per part dels contraris
L’ANC ha demanat als partits independentistes un consens polític previ perquè la independència tiri endavant si obté en el referèndum “més vots favorables que vots contraris sigui quin sigui el percentatge de participació registrat”. En un document intern de l’entitat, al qual ha tingut accés Europa Press, sosté que, davant de l’escenari d’un eventual boicot i atès que en la proposició de llei del referèndum no es fa cap referència a la qüestió de la participació, és “del tot necessari l’establiment d’un consens polític previ sobre aquesta qüestió entre les forces independentistes”.
Així, es fa una crida al Govern i els diputats independentistes a expressar públicament que, de la mateixa manera que es fomentarà al màxim la participació perquè sigui tan alta com sigui possible, la proposta que se sotmetrà a votació l’1 d’octubre serà una realitat si s’imposa el “sí”al marge de la participació que s’obtingui.
Segons l’ANC, és impossible aventurar amb antelació l’abast d’un possible boicot per part dels contraris a la independència, per la qual cosa considera necessari que l’estratègia del Govern estigui dissenyada “per defensar el veredicte de les urnes en qualsevol dels escenaris”. Al seu judici, assumir que no hi haurà boicot o que no serà rellevant és “una gestió errònia de l’escenari pre-referèndum que, per excés de confiança, pot sortir car al procés” sobiranista.
A més dels arguments que esgrimeix la Comissió de Venècia, apunten que la normalitat en la pràctica de la convocatòria de l’1-O passa per no establir un mínim de participació, com ja va passar quan es va sotmetre a votació l’Estatut del 2006, amb un 49,5% de participació, i el referèndum d’aprovació de la constitució Europea a Espanya el 2005, amb un 41,77%. “En tots dos casos, el fet que la participació no assolís el 50% del cens no va treure legitimitat al resultat ni va posar-ne en dubte la validesa política i jurídica”, destaca.
Per a l’ANC, la participació no és un bon indicador de l’interès social real que genera una consulta quan existeix un boicot per part dels contraris a la proposta que se sotmet a votació: “Fer boicot és adulterar l’abstenció i l’ús normal del mètode democràtic”.
En el cas de Catalunya, constaten que la participació en eleccions que s’han celebrat en condicions de normalitat democràtica s’han situat entre el 60 i el 80% del cens, per la qual cosa la majoria absoluta dels vots vàlids emesos s’ha situat, en tots els casos, al voltant del 30-40% del cens. Per això, qüestionen que hagi de considerar-se una participació del 50% del cens per legitimar el resultat de l’1-O, al·legant que si la participació resultés “anormalment baixa seria perquè bona part dels qui no volen la independència, en comptes d’expressar la seva opció (NO) a les urnes, s’abstindrien per impedir” que el ’sí’ es percebi com una majoria legítima. “Això seria, simplement, trucar les regles del joc democràtic”, adverteixen des de l’ANC, que veuen legítim abstenir-se però no com a subterfugi per impedir o alterar el veredicte de les urnes.
