Reconciliació de les faccions palestines després de deu anys de ruptura
Els grups Hamàs i Al-Fatah arriben a un acord per enfortir el govern
Les divisions han estat fins ara un dels esculls per a les converses de pau amb Israel
Reconciliació històrica dels dos grups palestins després de dies de converses al Caire, sota la supervisió d’Egipte.
Les faccions rivals Hamàs, de caràcter islamista, i Al-Fatah, secular, van arribar ahir a un acord de reconciliació política, després que el grup islamista va acceptar lliurar el control administratiu de la franja de Gaza, l’enclavament que ha controlat durant més d’una dècada.
El cap de Hamàs, Ismail Haniyeh, va anunciar l’acord, en què es preveu que es cobreixin assumptes administratius, de seguretat i fronterers a la franja de Gaza.
El partit Al-Fatah va perdre el control de la franja de Gaza davant de Hamàs, que és considerat un grup terrorista per Occident i Israel, durant una breu guerra civil el 2007. No obstant això, el mes passat, Hamàs va accedir a cedir el poder de l’enclavament al govern del president palestí, Mahmud Abbas, amb el suport d’Al-Fatah.
Egipte ha fet de mediador en diversos intents de reconciliació entre els dos moviments i per formar un govern d’unitat que comparteixi el poder a Gaza i Cisjordània, on tenen la seu Abbas i l’Autoritat Palestina.
El 2014, Hamàs i Al-Fatah van acordar formar un govern de reconciliació nacional, però, tot i el pacte, el govern a l’ombra de Hamàs va continuar controlant Gaza. “Felicitem el nostre poble palestí per l’acord de reconciliació assolit al Caire. Fem tots els esforços possibles per implementar-lo a fi de començar un nou capítol en la història del nostre poble”, va dir el portaveu de Hamàs, Hazem Qassem.
Hamàs va acceptar lliurar poders administratius a Gaza al govern d’Al-Fatah el mes passat.
La decisió és un important canvi de posició per part del grup islamista i respon, segons alguns analistes, en part, a temors d’un possible aïllament polític i financer després que el seu principal donant, Qatar, va patir una greu disputa diplomàtica al golf Pèrsic. El resultat de l’acostament entre Hamàs i Al-Fatah és primordial per al futur dels palestins. En primer lloc, per als dos milions de ciutadans de Gaza, esgotats per tres guerres amb Israel des del 2008, el bloqueig israelià i egipci, la pobresa, l’atur i constants talls d’aigua i electricitat.
Les divisions palestines es consideren un dels principals obstacles a l’hora de trobar una sortida al conflicte israelianopalestí.
Pel que fa al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va advertir que només acceptarà parlar amb un govern d’unitat palestí si Hamàs desmantella el seu braç armat, trenca les seves relacions amb l’Iran i reconeix Israel. Unes pretensions, a priori impossibles d’acceptar per a Hamàs.
Estat d’emergència a Tunísia i Egipte
El president egipci, Abdelfatah al-Sisi, va signar ahir un decret per allargar fins al desembre l’estat d’emergència al país, imposat a l’abril per uns atemptats terroristes. La Constitució limita l’aplicació de l’estat d’emergència a sis mesos consecutius, una restricció introduïda després que s’apliqués de forma contínua entre el 1981 i el 2012, fins poc després de l’enderrocament del president Hosni Mubarak. A Tunísia s’ha allargat també un mes més.
