repressió policial l'1-O
salut
Cuidar-se com mai
Experts en psicologia recomanen evitar la sobreinformació, incrementar les activitats d’oci i intentar riure per relaxar-se
La violència policial de l’1 d’octubre pot provocar ansietat i estrès tant als que la van patir directament com als que només la van veure
No dormir durant 5 nits o recordar constantment imatges angoixants, motius d’alerta
“Potser cal aturar-se,pensar i reflexionar per controlar les emocions”, planteja una psicòloga
“Fa tres nits que no dormo i gairebé no menjo. Tot el dia amb llàgrimes als ulls...” És un whatsapp real del 4 d’octubre escrit per una dona de 40 anys, amb dues carreres, que treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que el diumenge 1 d’octubre va presenciar i gravar a primera hora del matí les càrregues de la policia espanyola a l’escola Ramon Llull de Barcelona. En les primers sis dies de funcionament, el servei d’atenció jurídica i psicosocial de l’Ajuntament de Barcelona i del Centre Irídia per la Defensa desl Drets Humans ha atès un centenar de persones que també van veure la violència policial o fins i tot la van patir directament. Trenta han estat ateses de forma presencial a l’Oficina per la No Discriminació (OND) del consistori (carrer Rec, 15). No és el cas de l’autora del whatsapp, perquè amb el pas dels dies ha millorat el seu estat. Són sobretot persones que van resultar agredides directament pels cops i empentes de les forces policials , explica la psicòloga Irene Santiago, responsable de l’atenció psicosocial en aquest servei. “És una situació molt subjectiva –adverteix–. Cadascú la viu a la seva manera. I pot estar tan afectada una persona que va rebre la violència directa, com qui ho va veure”.
Les càrregues policials del dia del referèndum van deixar, segons les últimes dades de Salut, un miler de persones amb lesions físiques, contusions, fractures i hematomes . Més enllà d’aquest miler hi ha les que, amb llenguatge de carrer, diuen que no poden dormir, estan tristes, angoixades... o les que eviten al màxim sortir de casa o passar per l’escola on van ser testimonis de la violència. “No tothom necessitarà ajuda professional i tampoc parlaria en general de situacions de xoc. Sí que detectem un nivell d’ansietat elevat”, resumeix Santiago. Hi afegeix que en aquestes situacions d’incertesa, estrès social i indignació, d’entrada, les persones activen els seus propis recursos per protegir-se. “Hauríem de posar les cures al centre –proposa aquesta psicòloga–. Mirar-nos a nosaltres mateixes per observar que els símptomes no vagin a més i també estendre actituds de suport als altres”.
Segurament molta gent té dubtes de si ha d’anar o no a un professional. Estar més de cinc nits sense poder dormir ni descansar; l’empitjorament de malalties prèvies com la diabetis, la hipertensió, la depressió o l’ansietat, o recordar constantment imatges i pensaments angoixants serien senyals d’alerta, detalla la directora de la Unitat de Crisis de la UAB, Ingeborg Porcar. Són símptomes que indiquen que cal demanar ajuda. Santiago, però, considera que els fets de l’1-O són encara molt recents: “Estem reaccionant a uns fets molt immediats [la violència de l’1-O] i en un context de molt de moviment polític que no deixa que ho tanquem. Convivim amb moments d’incertesa”. És per això que precisa que una mica d’estrès o nervis o indignació no tenen perquè ser alarmants. Sí que ho serien si segueixen d’aquí a un mes. “Sempre, però, que algú es quedi més tranquil consultant un especialista, que ho faci”, diu.
Despertar traumes ocults
En aquest sentit, la psicòloga d’emergències i especialista en trauma del SEM, Anna Romeu, destaca que les actuacions brutalment violentes dels cossos policials de l’1 d’octubre “han despertat records traumàtics ja viscuts” en algunes persones. Assegura que això és “preocupant”. “Persones grans ens diuen «això ja ho he viscut», però també hi ha un trauma heretat dels que malgrat no haver-ho viscut ho hem sentit explicar a pares i a avis”, manifesta. I hi afegeix: “Segurament tothom té clar que eren fets que no calia repetir i els tornem a viure”. En aquest marc, la psicòloga d’emergències recomana “aprendre a protegir-se a nivell personal”. És a dir, “aturar-se, parar, pensar i reflexionar per controlar les emocions”. “Cal afluixar. Potser –indica Romeu– silenciar o sortir d’algun grup de whatsapp, mirar menys notícies, reposar de les xarxes socials... Quan estàs enfadada no pots prendre decisions. Hem de fer baixar la intensitat en què ens trobem. Cadascú com pugui. Depèn de la implicació emocional”.
Les tres psicòlogues coincideixen en moltes de les recomanacions per fer baixar aquesta incertesa i estrès social [vegeu gràfic]. I totes tres insisteixen que cadascú ha de trobar quines s’adapten més a la seva situació. Posar distància als fets que ens angoixen, seguir amb normalitat la vida quotidiana (família, feina, oci), no mirar constantment les notícies ni les xarxes socials ni el mòbil i buscar altres temes de conversa són alguns dels consells. També pot rebaixar el neguit compartir-lo: “Cal sortir del «només em passa a mi», posar-hi paraules i donar-nos suport els uns als altres. Es viu un dolor comú7”, planteja Santiago. Per això en algunes escoles de Barcelona s’estan fent sessions grupals compartides entre persones que van viure les agressions policials.
La psicòloga d’Iríada insisteix que no totes les solucions són bones per a tothom. “El ioga facilitat la gestió emocional, però no serveix a tothom”, posa per cas. Caminar o fer esport per trencar pensaments, riure per desbloquejar emocions, sortir a la muntanya o al mar per agafar distància, proposa Porcar. I sobretot insisteixen que cal tenir cura d’un mateix: menjar equilibrat i quan toca, dormir les hores necessàries per descansar i vigilar la cafeïna i l’alcohol.