Setge al procés sobiranista
La memòria del franquisme “encara viu”
Diversos experts avisen de la pervivència en la societat espanyola d’aspectes del règim dictatorial
A Catalunya “es va tallar ràpidament”
L’existència de la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura i les polèmiques declaracions del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, que avisava Puigdemont que podria acabar com Companys, centren l’interès d’alguns experts en memòria històrica. “És un mal judici. No és responsable parlar sobre execucions en una democràcia”, diu a l’ACN el president de la plataforma europea Memòria i Consciència, Göran Lindblad.
En uns dies en què el context polític català ha servit de revulsiu per omplir els carrers de Madrid el 12 d’octubre i en què han tingut lloc manifestacions ultres, Stéphane Michonneau, professor d’història contemporània, afirma que “els adeptes al franquisme encara no han desaparegut del tot” i que “la memòria del franquisme, d’alguna manera, encara viu”. També l’eurodiputat búlgar del PPE Andrei Kovatxev indica que els símbols de règims totalitaris “s’haurien de prohibir” i eliminar d’una “societat democràtica”. La memòria de les dictadures només s’hauria de preservar a les escoles “per evitar que es repeteixin”.
Lindblad explica que cap país, al marge de Sud-àfrica, ha estat capaç de tractar de manera “amigable” amb el seu passat obscur. “Sempre hi ha problemes quan no s’ha gestionat de manera adequada un passat totalitari”. Michonneau indica que, a l’Estat, el règim de la Transició no ho ha “resolt”, tot i que hi afegeix que els catalans van viure el franquisme de manera “diferent” dels espanyols. “A Catalunya es viu com un parèntesi. L’existència de la Generalitat als anys trenta i ara dona als catalans un sentit de continuïtat entre la història democràtica dels anys trenta i l’actualitat.” A més, a Catalunya es va “tallar” amb el franquisme molt ràpidament, però a la resta de l’Estat encara queden aspectes del règim: “A Madrid fa molt poc que es parla de treure els noms franquistes dels carrers.”
El nacionalisme espanyol és “complicat” de “reivindicar”, atès que el franquisme l’ha “utilitzat” i n’ha “abusat”, diu Michonneau, mentre que Lindblad remarca la importància per a les víctimes del règim que “es tracti amb els culpables” i que “es faci justícia”.
Campanya del PP contra l’escola
El president del PPC, Xavier García Albiol, va dir ahir a Santa Coloma de Gramenet que una eventual aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya hauria de servir per intervenir en àmbits com ara el sistema educatiu i els Mossos d’Esquadra i “corregir-los”. “No pot ser que en bona part de l’escola pública de Catalunya, i especialment en determinats territoris de la Catalunya interior, en lloc d’instruir els nens, se’ls eduqui per odiar Espanya”, va sentenciar Albiol. “Això no és admissible i és una situació que hem de corregir.”
Com a resposta a això, la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, va defensar ahir l’escola catalana via Twitter i va afirmar que no permetran que “determinades acusacions infundades i mentides sense escrúpols facin ostatges els infants catalans per trencar la convivència”. Ponsatí va defensar els mestres i va dir que “el sistema escolar català és i serà un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme”.
