Ciència ‘vs.’ burocràcia
L’investigador Albert Quintana pateix pels retards en els pagaments a proveïdors que ha ocasionat el protocol orquestrat per Montoro
El biòleg tem que els seus subministradors acabin desconfiant i vulguin cobrar-ho tot per avançat
Les gestions fan perdre al seu equip hores de feina per continuar lluitant contra les malalties mitocondrials
No cal control extra,els investigadors ja justifiquen les seves despeses mitjançant auditories
El biòleg Albert Quintana es va adonar que la intervenció dels comptes de la Generalitat per part de Madrid estava afectant el seu dia a dia quan va rebre el primer avís d’impagat. Des del mes de setembre i fins fa només una setmana, la revista especialitzada Frontiers in Molecular Neuroscience li anava recordant, insistentment, que devia 2.100 euros per l’edició d’un dels seus articles. “Els investigadors paguem per publicar –recorda Quintana– i dels llocs on ho fem i també de la freqüència en depèn el nostre currículum, així que em preocupa que això torni a passar.”
No és l’única queixa que ha rebut els últims dies. “La UAB, que és qui gestiona els fons europeus que rebem per a la nostra investigació, sempre allarga els terminis i de tant en tant alguna empresa lamenta cobrar una o dues setmanes tard, però ara la situació s’ha agreujat i ja hem rebut dues o tres queixes seguides, sobretot del nostre principal proveïdor”, diu, referint-se al grup alemany Thorlabs. Els avisos de companyies subministradores són especialment alarmants, ja que faciliten des d’aparells especialitzats fins a material bàsic com ara guants, aigua destil·lada, peces per a làsers, cànules i fibres òptiques. Tot plegat, material imprescindible perquè Quintana i el seu equip puguin continuar desxifrant l’enigma de les malalties mitocondrials. Amb ratolins modificats genèticament, els deu professionals del Quintana Lab intenten saber per què falla la maquinària que proporciona energia a les cèl·lules i que cada any sentencia un de cada 5.000 nens. En els casos més greus, la seva esperança de vida és de pocs mesos.
La severitat de la patologia hauria de ser suficient per simplificar al màxim la feina de científics com Quintana perquè així es puguin centrar en el que de veritat importa, però la realitat és una altra història. A casa nostra i des de sempre, la burocràcia ja treu moltes hores de feina a la majoria d’equips de recerca, però la cirereta del pastís ha estat el control de les finances catalanes orquestrat pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que congela diferents partides pressupostàries i, en els casos més lleus, obliga a fer paperassa extra per certificar que les prestacions de béns i serveis no serveixen per finançar “cap activitat il·legal”. Per al biòleg Albert Quintana, la justificació no té cap sentit: “Encara menys en el món de la recerca, ja que tot el que demanem ja ha d’estar molt justificat: ens fan seguiment cada divuit mesos i una auditoria quan s’acaba el projecte.” “I a més, l’avaluació la fa el mateix ministeri”, remata.
El requisit més perillós
Els primers dies, el protocol per rendir comptes a Madrid va costar d’engegar i és per això que hi va haver pagaments bloquejats durant gairebé dues setmanes. Això va fer desconfiar comercials i proveïdors, i Quintana tem que, si la intervenció continua i l’aixeta es va estrenyent, els subministradors acabin exigint el mateix que el seu proveïdor irlandès, que arran de la crisi demana cobrar per avançat. “De moment, no patim pels sous, però com que Europa paga un cop es justifica la despesa i la UAB avança els diners, si l’Autònoma acaba tenint les finances tocades, llavors sí que podem tenir més problemes”, alerta Quintana.
Després d’investigar i treballar set anys als Estats Units, a Seattle, aquest mataroní nascut el 1978 va tornar fa dos anys a Catalunya gràcies a una beca del Consell Europeu d’Investigació que li va permetre muntar el seu laboratori a l’Institut de Neurociències de la UAB. Des de llavors, Quintana s’ha trobat nombrosos obstacles. “A les universitats i centres de recerca americans està tot pensat per afavorir la productivitat i ajudar-te a fer ciència; si han de canviar una norma per fer-t’ho fàcil ho fan, al contrari que aquí, on la maquinària burocràtica és brutal”, explica. La intervenció dels comptes de la Generalitat és un nou entrebanc, però Quintana té clar que ell i el seu equip s’acabaran “reajustant”. Això sí, cada hora destinada a justificar pagaments, convèncer proveïdors o omplir paperassa és una hora que no es pot invertir en la veritable missió i passió de l’equip: avançar en la lluita contra les malalties minoritàries, les que normalment reben menys atenció i recursos.
