Girona,Clau per a l’independentisme el 21-D
El paper de Girona és cabdal per assolir la majoria independentista
S’opta per figures amb un marcat perfil propi en el procés
Les formacions tenen fins al 17 de novembre per presentar llistes
Les comarques gironines, feu històric del sobiranisme, tenen un paper cabdal per assolir la majoria independentista al Parlament el 21-D. En una convocatòria que es presenta com un nou plebiscit sobre la independència i sense repetir l’experiència de la candidatura unitària de Junts pel Sí, el repte de l’independentisme, amb el president i mig govern a l’exili i la resta a la presó, és confirmar a les urnes la demostració de força que des de l’1 d’octubre s’ha vist al carrer cada cop que s’ha fet una crida a la ciutadania a mobilitzar-se. A l’hora de fer les llistes, els partits opten per figures amb una marcada trajectòria sobiranista.
Un 64% independentista
En les eleccions del 2015, Junts pel Sí i la CUP van recollir el 64,6% dels sufragis, convertint-se en la demarcació més independentista. A les comarques gironines, hi va haver una participació de gairebé el 78%, la més alta de les quatre circumscripcions, en els comicis amb més participació de la història democràcia. Dels 17 diputats en joc a la demarcació, l’independentisme en va aconseguir 12 amb un triomf aclaparador de Junts pel Sí. Amb un figura tan simbòlica i representativa de cap de llista com Lluís Llach, Junts pel Sí va rebre més del 56% del suport a les comarques gironines i va obtenir 11 diputats. L’exentrenadora de l’Uni Girona Anna Caula era la número dos, mentre que l’aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont, figurava com el tercer de la llista gironina de Junts pel Sí. Per primer cop, a més, la CUP (8,6%) va aconseguir representació gironina. El cap de llista cupaire, Benet Salellas, va entrar al Parlament després que la candidatura aconseguís duplicar el nombre de vots a la demarcació respecte al 2012. La CUP va aconseguir situar-se com a segona força més votada en molts municipis gironins, entre els quals, capitals de comarca com ara Banyoles i la Bisbal d’Empordà.
Quant als partits denominats constitucionalistes, el PP (5,9% dels vots) i el PSC (8,7%) van perdre un escó a favor de Cs (12,6%), que en va aconseguir dos. Els populars i socialistes gironins es van quedar amb una única representació, igual que Catalunya Sí que es Pot (4,8%), que es va mantenir pels pèls amb un diputat. Les eleccions suposaran també un baròmetre per a aquests partits en el feu independentista gironí, sobretot per als socialistes, després del seu suport a l’estratègia repressiva de l’article 155 i per l’aliança amb els hereus d’Unió. Per a Cs, l’objectiu és revalidar els dos diputats
Bruguera repeteix i s’hi incorpora Surroca
Rafel Bruguera repetirà com a candidat del PSC per Girona, que hi ha incorporat l’exdirigent d’Unió Montse Surroca com a número dos. La incorporació de Surroca a la llista socialista és fruit de l’aliança electoral amb Units per Avançar, partit hereu de l’extingida Unió. Darrere de Surroca, hi ha com a número tres el primer secretari dels socialistes figuerencs i portaveu del PSC a l’Ajuntament de Figueres, l’advocat Pere Casellas. En les eleccions del 2015, Bruguera ja va encapçalar la llista després de guanyar unes primàries molt ajustades a Maite Guerrero ; era la primera vegada que el PSC escollia els caps de llista per un procés de primàries. Maite Guerrero figura com a número quatre de la llista gironina del PSC.
Jean Castel repeteix com a cap de llista del partit
En les últimes eleccions del 2015, Ciutadans va obtenir dos diputats per Girona. El 21-D servirà per comprovar si és el topall a la demarcació, baluard de l’independentisme, del partit d’Albert Rivera. La llista, l’encapçala Jean Castel, que repeteix. En l’última legislatura, s’ha destacat per presidir la comissió del jutge Santiago Vidal. Castel havia estat regidor a l’Ajuntament de Girona pel PP. També repeteix com a número dos de la llista Alfonso Sánchez, resident a Tossa de Mar. Héctor Amelló figura com a número tres. Nascut a Lleida, viu a Taravaus i és regidor i portaveu del grup municipal de Cs a Figueres. Maria del Camino Fernández, de número quatre, és afiliada des del 2013 i forma part de l’agrupació de Salt. S’encarrega de les relacions institucionals de la demarcació. Sheila Arias, resident a Palafrugell i afiliada al partit des del 2014, és la número cinc.
Llorenç Planagumà lidera la llista
El geògraf olotí Llorenç Planagumà és el cap de llista de Catalunya en Comú-Podem. Planagumà va ser regidor a l’Ajuntament d’Olot. La número dos és Eugènia Pascual, candidata d’ICV-EUiA a l’alcaldia de Girona el 2015.
Canvi de candidat: de Millo a Olmedo
Canvi de candidat del PP. La portaveu popular a l’Ajuntament de Figueres, Maria Àngels Olmedo, encapçala la llista el 21-D. En les eleccions del 2015, el PP gironí, amb l’actual Enric Millo de cap de llista, va perdre el diputat que havia guanyat el 2012 però conservant la representació gironina.
Lluís Guinó es perfila per encapçalar la llista gironina
El PDeCAT es presentarà sota la marca de Junts per Catalunya amb una llista transversal que liderarà Puigdemont. Avui, el consell nacional ha de servir per definir les llistes. Es preveu que s’hi inclogui exconsellers demòcrates a Bèlgica i a la presó, alcaldes i representants d’entitats municipalistes, a més d’una bona presència d’independents. Per bastir aquesta llista “al més potent possible” hi hauria la presència de figures destacades del sobiranisme al territori. Per encapçalar la llista gironina es perfila l’alcalde de Besalú i vicepresident de la mesa del Parlament, Lluís Guinó. Junt amb la resta de la mesa, va haver de declarar davant del Suprem, investigat per un delicte de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. Un altre nom destacat de la llista a Girona seria el de l’alcaldessa Marta Madrenas. Si bé ha manifestat que es vol centrar en l’alcaldia, Madrenas, amb poc temps, ha marcat perfil polític propi convertint Girona en un dels principals baluards municipals de suport al procés.
Un diputat gironí cupaire al Parlament per primer cop el 2015
La nit del 27-S, la CUP va aconseguir, per primera vegada, representació per Girona al Parlament –el número u de la llista era Benet Salellas– i es va quedar a pocs vots d’obtenir un segon diputat. El partit va duplicar a la demarcació el nombre de vots respecte al 2012. La normativa estricta de la CUP no permet repetir a la llista en més d’una legislatura. En aquest sentit, per la circumscripció gironina, Benet Salellas no tornarà a encapçalar la candidatura el 21-D. Els cupaires estan treballant en el format de candidatura idònia per incloure tots els sectors. Així, manté contactes amb la plataforma d’Albano Dante Fachin i el Procés Constituent –el moviment de la monja Teresa Forcades– per incorporar-hi membres. La llista gironina no està tancada en espera de ser al més àmplia possible. De cap de llista, però, i segons algunes fonts, s’apunta el nom de Natàlia Sànchez, portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Figueres i membre del secretariat nacional. Sànchez va figurar en les llistes del 2015 com a suplent.
La consellera Dolors Bassa encapçala la llista gironina
“Ens honora que lideri la llista, amb tots els valors i dignitat que representa; la nostra consellera està empresonada per, simplement, haver complert el mandat democràtic que els ciutadans van decidir a les urnes el 27-S.” Així valorava el president de la federació regional d’ERC a les comarques gironines, David Mascort, el fet que la consellera de Treballs, Afers Socials i Famílies, la torroellenca Dolors Bassa, encapçali la llista d’ERC a Girona. Empresonada des del 3 de novembre a Alcalá Meco, Dolors Bassa va ser escollida per aclamació en el consell nacional d’ERC de dissabte. L’alcalde de Sarrià de Ter i diputat al Parlament, Roger Torrent, és el número dos de la llista i, com a número tres, la diputada al Parlament Anna Caula, la qual havia concorregut com a independent en la candidatura unitària Junts pel Sí el 2015. El llibreter saltenc Guillem Terribas tancarà com a independent la llista d’ERC a la demarcació de Girona.
