Suport al procés sobiranista
Brussel·les es tenyeix de groc
Uns 45.000 catalans omplen la capital europea per demanar l’alliberament dels presos polítics i respecte democràtic
Òmnium i l’ANC reclamen a la UE que forci l’Estat espanyol a iniciar un “diàleg polític”
Si a la Unió Europea encara no li havien quedat clares les reivindicacions que durant set anys centenars de milers d’independentistes han expressat a Catalunya, ahir les entitats sobiranistes van fer una demostració de força sense precedents davant mateix de les seves institucions. Brussel·les va quedar desbordada pels més de 45.000 manifestants que van inundar de groc els carrers del barri europeu. Fins i tot la policia belga va reconèixer que les previsions havien quedat curtes i va haver de modificar parcialment el recorregut de la manifestació Omplim Brussel·les.
Amb anys d’experiència a l’esquena organitzant concentracions massives a Catalunya, en aquest repte fora de casa l’ANC i Òmnium Cultural van sorprendre la bombolla europea coordinant i mobilitzant desenes de milers de persones en unes poques setmanes. Les entitats van emfatitzar sobretot el missatge cap a la UE exigint que “modifiqui la seva actitud” i forci l’Estat espanyol a iniciar el “diàleg polític” que ha de conduir a la “consolidació de la República”, tal com va expressar el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro. Davant les recents acusacions del bloc unionista que ha titllat el moviment independentista d’euroescèptic, el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, va voler recordar que Catalunya és “europeista” perquè mira cap a Europa com a “garantia de diàleg” i per això demana que “reaccioni” quan la democràcia i els drets humans estan “en perill” en un dels seus estats membres.
Bany de masses
Si bé els milers de catalans que van recórrer més de 1.300 quilòmetres sense por del fred i la pluja de la capital belga per exigir respostes a la UE van ser els protagonistes principals de la jornada d’ahir, el president Carles Puigdemont va ser sens dubte el segon protagonista del dia. Acompanyat per la seva dona, Marcela Topor, i visiblement emocionat, Puigdemont va aparèixer al parc del Cinquantenari al voltant de les 11 del matí per afegir-se als manifestants impacients que esperaven poder-lo veure i donar-li la mà després de més d’un mes exiliat fora de Catalunya.
Per una altra Europa
Hores després, i ja per concloure la multitudinària concentració, el candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, es va dirigir al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per preguntar-li si havia vist mai enlloc del món una manifestació com la d’ahir a Brussel·les per donar suport a criminals. “Potser perquè no som criminals sinó perquè som demòcrates”, va exclamar, en l’acte polític que posava fi a una mobilització històrica. Puigdemont va reclamar una Unió Europea que escolti els seus ciutadans i no només els seus estats, afegint-hi que cal construir una Europa amb “més democràcia, més respecte per a les minories i menys interessos de grups i sectors econòmics lligats a interessos de governants que no es caracteritzen per la seva honestedat”. Malgrat concórrer a les eleccions del 21-D per separat les tres formacions independentistes, fins i tot la CUP, que dimecres encara no havia confirmat la seva aparició a l’escenari, van voler mostrar una imatge d’unitat en les seves denúncies cap a l’Estat espanyol. La número 2 dos de la candidatura d’ERC, Marta Rovira, va acusar l’Estat espanyol de mantenir a la presó el seu candidat a la presidència, Oriol Junqueras, així com Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Per això, Rovira va voler que Junqueras no fos absent en aquest acte llegint una carta escrita per ell des de la presó. En ella el vicepresident català demanava el vot “per deixar enrere barrots i repressió” i guanyar un futur de “pau, justícia i prosperitat”. Per la seva banda, el regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma va deixar ben clar que ells no acaten el 155 “des de la resistència civil i no violenta”. Els anticapitalistes van defensar la construcció de la República des de la “insubmissió” per poder contribuir així a una nova Europa i a una nova Espanya “democràtiques i solidàries” que es construeixin des de la “pau i la fraternitat” i que sigui “pels pobles”.
Record pels presos
Els consellers que van acompanyar Puigdemont a Brussel·les també van intervenir en l’acte final. Antoni Comín va destacar especialment per la seva contundència llençant un missatge el govern de Mariano Rajoy. “Teniu por d’un jutge belga, que us digui la veritat. Esteu aterrats perquè digui que estem perseguits per les idees polítiques i que, per tant, els presos són presos polítics. Teniu por de la democràcia, de les urnes, perquè sou uns franquistes i teniu por de l’estat de dret. Teniu por de Catalunya perquè és un país de demòcrates”, va cridar... Més breus que Comín van ser la resta de consellers que, com tots els qui van parlar des de l’escenari, van exigir l’alliberament dels presos polítics. Així, Meritxell Serret va assegurar que seguiran “endavant perquè hi ha presos polítics que han de ser-ne fora” per “defensar l’interès dels ciutadans”.
LES FRASES
La CE, lluny de la reivindicació sobiranista
Envoltats per milers de catalans enfadats amb la passivitat de la Unió Europea davant dels fets de l’1 d’octubre, les institucions europees no es van poder quedar completament en silenci. Però la resposta a una de les majors concentracions que hi ha hagut a la capital europea en els últims anys va ser tèbia i superficial.
El vicepresident primer de la Comissió Europea (CE), Frans Timmermans, va valorar “l’atmosfera molt positiva” que hi havia ahir als carrers de Brussel·les i va assegurar que els catalans “poden protestar o organitzar-se” si no estan d’acord amb la llei, però va alertar que “no és acceptable ignorar la llei”.
Tot i això, el responsable de drets fonamentals a l’executiu comunitari va voler treure pes a la concentració d’independentistes a les portes de la seu de la UE argumentant que “milions de catalans i espanyols” amb opinions oposades sobre la situació de Catalunya s’han manifestat als carrers de Barcelona. Respecte a les denúncies dels manifestants catalans pels seus presos polítics, Frans Timmermans no va fer cap declaració al respecte i només que afirmar que “l’estat de dret protegeix tothom, sigui de la majoria o de la minoria”.
