“En aquestes eleccions s’ha votat des de les entranyes”

Sí. És cert que en aquestes eleccions ens ha deixat de votar part del nostre electoral habitual, i com a formació ens caldrà fer una reflexió per debatre a fons quines n’han estat les causes. Tot i això, i segons constaten també els experts, ens ha fet confiança gent que no ho havia fet fins ara, com persones properes a ICV, a Unió, i també convergents d’ordre i que s’han sentit orfes i buscaven una força moderada que podia tornar la centralitat a Catalunya.

En un moment de tanta polarització, la gent ha votat molt amb les entranyes i ha prevalgut la defensa de la identitat per damunt de tot, fins i tot de les polítiques d’esquerres. El nostre missatge moderat, de reconciliació, no ha casat amb aquest sentiment de pertinença.

Més que pel vot útil, pel vot que recollia sense embuts la identitat de l’elector, i aquí Ciutadans ha estat més clar, perquè ha jugat a l’enfrontament, l’ha liderat sense problemes i ha aconseguit treure’n un rèdit. En alguns aspectes el partit d’Inés Arrimadas és més de dretes que el mateix PP.

És el més important. Si un es mira, i es llegeix, el programa de Ciutadans només veurà obvietats, generalitats i manca de propostes. No crec ni que els seus mateixos votants el considerin un bon programa. Repeteixo, els electors han votat amb l’estómac.

El PSOE va venir a ajudar i va ajudar. Tenim un aliat a Madrid per canviar les relacions entre Catalunya i Espanya a través de la reforma constitucional. Pedro Sánchez ha entès la situació que es viu a Catalunya, i esperem que amb els resultats que hem obtingut, que no són els esperats, la seva actitud no canviï. Hi confio, però en qualsevol cas el PSC és sobirà pel que fa al camí a seguir i prendrà les seves pròpies decisions.

Hi ha hagut algunes veus, cert. Però cal recordar que fa un any hi va haver eleccions generals i el PSOE va treure els pitjors resultats de la història, i no vaig veure dimitir gaire gent. Els resultats s’han d’analitzar bé, i en qualsevol cas 80.000 persones més que el 2015 ens han fet confiança i som dels pocs partits que hem millorat en resultats. Tothom abans de parlar hauria de reflexionar una mica quan es tracta de valorar la realitat catalana, que és molt complexa i no es mereix una lectura tan lleugera com fan alguns, sovint sense conèixer-la.

Crec que sí. Probablement hem tret millor resultat perquè hem pogut aglutinar vot de diferents àmbits, alguns ben poc propers al socialisme. En un moment de tanta polarització, sumar aquells que volem posar sentit comú a la sortida del conflicte ha estat una bona estratègia de Miquel Iceta.

En principi va ser una proposta concreta per a aquestes eleccions. Ara toca fer bona feina des del grup parlamentari, i estic convençuda que en farem, perquè ens uneixen moltes coses.

Mantenir el nostre discurs i dialogar amb tothom. Intentar posar els punts d’acord sobre la taula, perquè Catalunya ha d’avançar, i en aquest escenari ens hi trobaran les forces que finalment governin. Tots hem d’aprendre de l’etapa que hem viscut, perquè la via unilateral no ens porta enlloc i perquè saltar-se la llei té conseqüències.

Ja triga, sí. Ha estat un instrument per convocar eleccions, i és veritat que ha estat excessiu fent cessar un govern com defensa el Consell de Garanties Estatutàries. Però no és menys cert que ha durat el menys possible, i com que el president Puigdemont no va voler convocar els comicis, ho va haver de fer l’Estat. Necessitem nor- malitat per a les institucions catalanes.

N’estic convençuda, i el president Rajoy ja ha dit que el vol en funcionament el dia 17. Han passat coses molt estranyes aquests dies, però vull creure que no hi haurà obstacles insalvables. Un altre tema és saber qui finalment serà president, perquè no es pot oblidar que els candidats més ben situats tenen unes condicions personals molt difícils.

Sí. Els partits hauríem de ser més responsables i generar l’estabilitat política que Catalunya necessita i la certesa en els ciutadans que es pot complir un mandat sencer sense problemes. El nou govern no ha de voler amagar les conseqüències d’unes accions que han afectat de ple Catalunya en tots els sentits.

No té el suport necessari per ocupar el càrrec, i en qualsevol cas nosaltres no l’hi donarem. Igual que no el donarem a cap candidat independentista. No compartim el model de Ciutadans que quan guanya les eleccions i puja a l’escenari fa un discurs en castellà adreçat només als seus votants. El president de la Generalitat ha de ser el president de tots.

El PSC no ha votat mai favorablement cap candidat que no hagi estat el del partit des que hi ha eleccions democràtiques a Catalunya. Per a nosaltres no hi ha cap candidat que tingui un millor perfil que Miquel Iceta.

Que s’ha repetit el mateix patró que a Catalunya. Quins candidats del territori coneixia l’electorat de Cs? I això que tenien dos diputats del Maresme! No hi ha referents del partit a la comarca i la formació no ha jugat la carta de la territorialitat. No li ha calgut.

No ho crec. Aquestes eleccions amb dos bàndols tan marcats no han afavorit gens els partits que hem apostat pel missatge d’entesa i de diàleg. S’ha demostrat que Catalunya no és un país per a moderats. Quan la situació es normalitzi el PSC pot tornar a remuntar.

Veiem que és un escenari que no és exclusiu ni aïllat de Catalunya, sinó que es dona arreu d’Europa amb l’auge de partits nacionalistes radicals, com a França i Àustria. Estem vivint una crisi de valors més profunda que no solucionarà cap bandera. A Catalunya el conflicte no és nou, però havíem aconseguit apaivagar-lo amb instruments cohesionadors com ara la normalització lingüística. Hem de tornar a recuperar aquest camí d’entesa.