JxCat i ERC aguditzen el bloqueig

El bloqueig per les discrepàncies de fons en les negociacions entre JxCat i ERC va explotar ahir en forma de retrets. Els dos partits van expressar públicament les seves diferències amb acusacions encreuades després d’una complicada reunió de la mesa del Parlament que es preveia moguda des de la vigília , per la decisió de Roger Torrent de no incloure a l’ordre del dia la tramitació de la reforma de la llei de la presidència impulsada per JxCat per regular la investidura a distància, a falta d’un acord global amb els de Carles Puigdemont. Torrent va acompanyar l’ajornament de la tramitació amb l’anunci de la presentació d’una demanda de mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg perquè asseguri que el candidat de JxCat sigui investit amb garanties.

El moviment, però, va molestar especialment JxCat perquè no havia estat consensuat –asseguren– i perquè interfereix en l’estratègia de defensa que el president de la Generalitat treballa amb els seus advocats des de Brussel·les. ERC, però, va anunciar la represa de les converses per intentar de nou encarrilar l’acord. La junta de portaveus, a més, abordarà la setmana vinent la constitució de la comissió de reglament, que podria obrir una altra reforma encara no concretada per regular la investidura a distància.

El d’ahir va ser un punt d’inflexió. Des de la crisi del 30 de gener , quan Torrent va ajornar el ple on s’havia d’investir Puigdemont després que el Tribunal Constitucional imposés unes mesures cautelars que impossibilitaven un debat a distància sense desobediència, les dues forces es van conjurar per tancar un acord que permetés iniciar la legislatura. Un intent que no va evitar, durant aquest temps, les filtracions interessades i els moviments per pressionar les converses.

Dues setmanes després, a més, les discrepàncies de fons es mantenien entre l’equip negociador dels republicans i el nucli dur dels de Puigdemont en les qüestions clau sense que se’n divisés a l’horitzó cap desllorigador: l’intent d’investidura que reclama JxCat per al president destituït pel 155 al Parlament, el reconeixement declaratiu del govern legítim, el pla de govern, l’articulació de l’executiu autonòmic, i la relació d’aquest amb el pinyol que vol comandar Puigdemont des de Brussel·les i que JxCat pretén que tingui pes i poder sobre el Palau de la Generalitat. El relaxament pel que fa al termini temporal per a la convocatòria d’unes noves eleccions, en espera del que determini el Tribunal Constitucional sobre la qüestió, ha destensat la corda per una banda. Però el Tribunal Suprem tiba amb força per l’altra.

Les discrepàncies entre els que pretenen ser socis de govern afloraven amb cruesa en un context en què les converses es mantenen condicionades per les declaracions al TS de la darrera onada d’investigats, que comença avui amb la cupaire Mireia Boya, i que continuarà la setmana vinent amb Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas, Neus Lloveras i Anna Gabriel.

La demanda a Estrasburg pretén reclamar la tutela dels drets polítics de Puigdemont. En concret, el de la participació política, a través de l’exercici del dret a sotmetre’s a un debat d’investidura com a diputat electe i a sortir elegit si així ho vol la majoria de la cambra. La petició es vehicularia a través de l’article 39 del reglament del TEDH, reservat per a casos molt específics. Si fos estimada, el tribunal la resoldria en 24 hores i podria garantir, en el millor dels casos, la investidura de Puigdemont, tot i que els precedents indiquen que és una via complexa. ERC va decidir activar-la després que Puigdemont va demanar a Torrent per carta garanties per a la investidura. Després que JxCat expressés “perplexitat” per la iniciativa del president del Parlament, el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va assegurar que es coordinaran amb la defensa de Puigdemont abans de presentar-la. No obstant això, ERC va respondre a les crítiques de JxCat d’haver actuat de manera “unilateral” assegurant que Torrent havia comunicat la seva voluntat d’impulsar la demanda al vicepresident primer de la cambra i diputat de JxCat, Josep Costa. Un extrem que neguen des del grup de Puigdemont.

“Hi ha estratègies que no cal anar a buscar gaire lluny, ni a Estrasburg ni enlloc. Les tenim a l’abast, aquestes garanties, al reglament i al Parlament, i el que cal és posar-s’hi”, va al·legar Eduard Pujol, portaveu adjunt de JxCat, sobre l’activació d’una primera via al TEDH. “Aquestes coses s’han de poder treballar, cosir... No és el cas. Ens hauríem trobat còmodes amb més diàleg”, hi va afegir Pujol. ERC, finalment, feia una crida a la conciliació. “Deixem enrere els retrets i posem-nos a treballar”, va rematar Sabrià. El portaveu acompanyava l’afirmació d’una petició de seriositat, de posar fi als “rumors” i als “intents de desgastar-se”. Des de la nit de dilluns, fonts parlamentàries argumentaven la decisió de Torrent de no incloure en l’ordre del dia la tramitació de la reforma de llei de la presidència per la falta de suports, tenint en compte que només compta amb l’aval de JxCat, i la falta d’una estratègia conjunta per entomar l’anunciada impugnació del TC. Ahir hi van afegir un problema de forma. JxCat va registrar la proposició de llei per dues vies: lectura única i via d’urgència. El que per a uns no era compatible, per als altres garantia el dret d’esmenes de l’oposició.